Estudio

El sistema sexe-gènere és una organització institucionalitzada que durant la historia ha instaurat normes, valors i comportaments que han acabat definint rols diferenciats entre l'home i la dona. Aquests rols són els que representen l' ordre institucional d'aquest sistema. Tal com exposa Luckmann i Berger (1988) en l'obra"La societat com a realitat objectiva”, societat i ordre social sónúnicament productes de l’activitat humana, així doncs, les normes i regles socials sorgeixen a partir dels humans i no com un procés natural. Podem adonar-nos com en el sistema sexe-gènere, tal com succeeix a les institucions, produeixen un procés de naturalització de les normes, on els comportaments dels dos sexes, decisions i idees són considerades fruït de fenòmens naturals i no com a fenòmens creatsper l’home degut a la seva pràctica sociohistòrica. Per exemple, l’afirmació “el futbol només és un esport de nois” ha estat naturalitzada des del moment que és presa com a una cosa natural. És a dir, no hi ha rés estrany en que l’equip de futbol de l’escola hagi de ser masculí, al contrari, ser femení no seria habitual i podria alterar la cohesió grupal entre els nois. Sabem que el futbol va sorgirde la seva pràctica entre el gènere masculí, però aquest fet no implica que les dones no puguin jugar-hi o no puguin formar part d’un equip escolar mixt o crear el seu propi equip femení.

Els individus, tant homes com dones, hem après i assimilat aquest valors i comportaments previs estipulats, transmesos de generació en generació, que ens ha portat a adquirir una determinada estabilitatgràcies a l'establiment d'un ordre social, on tothom som actors que sabem quin paper ens pertoca representar dins d'aquesta realitat. Aquesta creació d’ordre social s'ha esdevingut de la suma d' accions repetitives transformats en hàbits adquirits i on el paper de la institució del sistema sexe-gènere ha postulat quins tipus d'accions han de ser gestionades per homes i quins per dones, aportant així al’individu el coneixement de la diferenciació per gènere. Aquesta distinció per gènere ha fet que la subjectivitat de l'ésser humà també sigui diferent entre home i dona, distribuint quins tipus d'accions poden realitzar-se o no depenent del gènere. Però com tota institució, el sistema sexe-gènere, no hauria de mostrar rigidesa ni inflexibilitat davant els canvis socials. És important que s’hiprodueixin modificacions i hi sigui present una modernització de normes, valors i comportaments, així com dels rols assignats, per adaptar-los als entorns canviants, tal com teoritza Durkheim. Per tant, aquest procés d’institucionalització del sistema sexe-gènere, on s’han transmès, desenvolupat, establert i representat les diferents regles i rols socials de relació entre homes i dones, en l’àmbitpúblic i privat, desencadena pautes de creences i comportaments que són comunes a tota la societat i que, com veurem més endavant, poden ser modificats. Dins la dicotomia entre home i dona, present en totes les èpoques de la història, trobem creences tradicionals que encara avui dia es mantenen en part, envers la dona com a esposa amant, mare altruista i bona per naturalesa i com a sensual i misteriosa.Encara que fa uns 20 anys es van produir alguns canvis socials (la llei del divorci, la llei de l’ avortament, integració al món laboral, etc) respecte a aquest model social de la dona, aquest pensament sexista i desigualtat encara continua vigent en les mentalitats actuals.

En el fragment literari del conte infantil “Creando Equipo” de Laura Gallego (2009), la diferència de sexe i gènere i ladesigualtat entre allò que és masculí i femení es fa evident. Frases com “las chicas no juegan al fútbol, ése es un deporte para chicos” dites pel professor de gimnàstica o el cartell on s’indica que “la Dirección del Colegio quiere formar un equipo de fútbol masculino”, actuen com a mecanisme directe de caràcter normatiu (obligatori), marquen un predomini d’ordre patriarcal i androcèntric...