Etnografia De La Vida Quotidiana

PAC4. Activitat de Síntesi
“ ETNOGRAFIA DE LA VIDA QUOTIDIANA”
Immaculada C. González Estellé (alumne)
Antropologia pedagògica
Gemma Celigueta Comerma (consultor)

L’espai escollit per la meva activitat de síntesi és una mica abstracta, ja que he escollit el sistema d’emergències mèdiques del meu poble. Tot i que tot hom sabem que és una ambulància i sabem que dintre hi van persones que són lesque ens poden atendre en un moment donat que sabem que és un servei amb el qual podem contar i sabem perquè serveix, inclús n’hem fet ús en algun cas (jo n’he fet ús) Descobrir com funciona, com es relacionen, i com n’és d’important la seva acció social.
Dins d’aquest escenari, he de dir que hi ha dos tipus d’actors, uns de constants que són els tècnics de l’ambulància i uns altres “de pas” quesón els usuaris.
No ha sigut difícil fer un acte d’estranyament, l’observació i les xerrades mantingudes amb els actors no canviants d’aquest marc ha estat una autèntica sorpresa.

Per començar la meva observació va ser distant, i només anotava les sortides dels vehicles i les parelles de tècnics, que més tard vaig saber que aquestes parelles formaven “la dotación”. Aquestes “dotacions”habitualment eren fixes, vull dir que no variaven la seva composició. Uns dies més tard vaig ser convidada a entrar a la “base” i vaig poder passar estones amb els tècnics i observar l’activitat que es produïa dintre.

També vaig veure que la mobilitat de les ambulàncies no era regular, i que curiosament a primera hora del matí hi havia molta més activitat, i aquesta activitat era gaire bé nul·la a les horesd’entrada i sortida dels nens a l’escola, i podríem dir que inexistent del tot durant els partits de futbol. I una curiositat és que els dies que hi ha hagut molta activitat els conductors ja no ha entrat els vehicles dins les bases, és a dir, depenent del dia són capaços de preveure gairebé sense fallida si el dia serà “mogut”. Les nits que hi ha algun esdeveniment local al mateix poble o alspobles del voltant les dotacions ja no prenen actitud de descans en tota la nit, com sí que ho fan els dies que no hi ha cap esdeveniment, que a partir de mitjanit abaixen els llums, la veu del televisor, es reparteixen mantes als sofàs per descansar, en definitiva es busca un ambient confortable.

Vaig observar que cada una d’aquestes dotacions tenia uns certs rituals a l’hora de fer una sortida,i que curiosament sempre es repetia, i que qualsevol variació en aquest ritual suposava una alteració del servei. Per exemple, hi ha una dotació de dues noies que cada cop que surt fa el següent: (és el torn de nit) La primera obre el portó del tot per tal que surti el vehicle, obre amb una cigarreta a la boca, el deixa a una escletxa de la paret, torna a desaparèixer cap a dintre, mentre lacompanya treu l’ambulància, un cop fora del recinte baixa i pren la cigarreta que ha deixat la companya, l’altra noia surt amb algun paper a la mà, quan aquesta segona fa cap a la porta la conductora deixa caure la cigarreta i puja al vehicle, la primera tanca la porta i puja al vehicle, marxen. Surten del recinte a poc a poc sense llums d’emergència i sempre sembla que durant uns segons es posend’acord en alguna cosa, quan l’ambulància posa les rodes a la carretera (escassos 50 m) s’encenen els llums i l’ambulància pren l’activitat que estem acostumats a veure.
Però que passa en aquests instants que sembla que s’ho estiguin prenent amb tota la calma del món? (He de dir que realment moltes vegades no som gens objectius amb les activitats dels altres) Durant tot aquest procés només passa entre01’15”, 01’30”, i han produït una comunicació intensa entre les dues noies, hi ha hagut un tou d’informació que ha circulat entre les dues.

Deixar la cigarreta a l'escletxa de la paret vol dir: “M’estan passant tota la informació sense incidències, marxem ja”. Si la primera noia no deixes la cigarreta, vol dir: “falta informació, o no sabem on anem, o ens diuen que estem a l’espera”. A les...