Etnografia




El mètode de l’observador






EL MÈTODE DE L’OBSERVADOR

Etnografia
Començarem per definir etnografia, paraula que procedeix del grec etnos (poble, tribu) i grapho (escriba), literalment “descripció d’un poble”. Podríem dir que l’etnografia és la part que segueix al treball de camp on s’ha transmetre el que s’ha aprés per a que les persones de la pròpia cultura puguin entendre-ho, recordantque el que s’està dient, és l’important per al poble estudiat. Una altra definició seria: branca de les ciències humanes que té per objectiu el coneixement del conjunt de trets d'una cultura o ètnia, a fi d'establir en línies generals l'estructura i evolució de les societats. I tal com ens diu el mòdul 1: l’etnografia té doble significat: per una banda, entesa com el procés d’adquisició delconeixement sobre una determinada realitat sociocultural a partir de l’aplicació d’un conjunt de tècniques de camp, i d’altra banda, entesa com a producte, és a dir, com el resultat de l’elaboració i interpretació que l’antropòleg fa del coneixement. És per això que forma part de l’anomenat triangle antropològic juntament amb la comparació i la contextualització. A més podem considerar tres maneresd’enfocar-la: a) com a mirada de la diversitat humana b) com a procés de recerca i c) com a producte. En definitiva l’etnografia és la redacció de les notes de camp de l’antropòleg; l’estudi sistemàtic de persones i cultures. El treball de camp etnogràfic inclou acurats anàlisis de la vida de petites comunitats, siguin un segment trivial o una secció moderna de la societat, per un llarg període detemps (1 o 3 anys). L’etnògraf viu amb la gent durant la investigació i aprèn la seva llengua i la seva cultura a partir de l’observació participant, mètode per excel·lència. Aquesta suposa compartir la vida d’una petita comunitat de proporcions raonables, prenent part en tantes activitats com sigui possible. L’observació de camp no és fàcil. Aprendre la llengua de la comunitat i habituar-se a nouscostums pot exigir un esforç excessiu per a un etnògraf inexpert. En algunes àrees els etnògrafs s’exposen a diverses malalties; a més, cal tenir en compte que també han de suportar un estrès psicològic.
En general l’objectiu principal en investigar una comunitat és desenvolupar un retrat de com encaixen conjuntament els diversos aspectes de la cultura (parentiu, organització econòmica, social ipolítica, religió, etc). Malgrat que la majoria de les etnografies més fascinants han estat sempre fetes molt lluny, en indrets exòtics per a l’investigador, una part important dels estudis etnogràfics actuals provenen de diferents sectors (rurals o urbans) del món modern industrialitzat. En molts casos, els investigadors es dediquen a la etnografia domèstica (Kitchen Stories).
Cal remarcar quel’observació participant ja no és l’única tècnica utilitzada pels antropòlegs per a estudiar les societats. Hi ha moltes altres tècniques de recerca, com ara les enquestes, els censos, les entrevistes i les històries de vida, així com l’ampli ventall de formes que posen a l’abast les noves tecnologies (gravacions, filmacions, videoenregistraments, etc.).

El mètode
1. Els inicis
Per a Malinowski,considerat l’iniciador de l’antropologia, les tres tasques principals d’un etnògraf són les següents:
Participar (fer coses)
Observar (mirar les coses)
Interrogar (parlar amb la gent)
A la pràctica, Malinowski, com la majoria d’antropòlegs des d’aleshores, recollia més informació a través de l’observació i la interrogació que per mitjà de la participació. Les raons són prou simples: primer, perquè lamajoria de societats impedeixen l’accés a certes àrees de la seva cultura; i després, perquè hi ha consideracions ètiques que mantenen els etnògrafs fora de la participació en certes activitats (per exemple, la guerra). Resumint, les normes del mètode etnogràfic segons Malinowski serien les següents: primerament, estar ben informats sobre els desenvolupaments teòrics de la disciplina abans...