Evaluacion formativa

Després de les converses informals amb els professors, fora de les aules, durant el primer i el segon període de pràctiques i converses formals amb la direcció, podem convenir que la concepció del’educació artística en aquest centre te les seves arrels en el model utilitarista nascut als Estats Units (Gimeno Sacristán en Cadeiro, 2005, 21/05/11), almenys de portes enfora i recolzants en ladocumentació del centre . L’educació artística en aquest centre es fixa com a objectiu l’eficàcia (Hernández, 1997:194), l’èxit, l’assoliment sense pal•liatius d’objectius concrets, és el que Bloom vaanomenar pedagogia per objectius (Hernández, 1997:184). “Els objectius constitueixen l’eix de programació didàctica, de manera que són els que indiquen el rumb a seguir. Els objectius són, bàsicament,descripcions dels èxits que s’espera que els alumnes assoleixin després del procés d’aprenentatge” (Cadeiro, 2005, 21/05/11). Aquesta concepció objectivista basada en un model tecnològic té diferentsproblemes, un és que la neutralitat buscada en aquest model impedeix la desviació, la improvisació i pot acabar conduit als detestats model autoritaris de les teories conductistes i instruccionals (Eisneren Hernández, 1997:194).
Però tot aquest discurs oficial i el seu anàlisi queda una mica desdibuixat quan s’entra en classe, ja que en les que hem pogut entrar veiem que el treball per objectius ésdesvirtua per donar lloc a una concepció artística més expressionista, concepció que va caracteritzar la E.G.B (Fernández, 1997:184) i per tant més arcaica que la concepció utilitarista proposada pelcentre.
Tot això pot tenir uns motius molt evidents, en primer lloc hi ha dos tipus molt diferenciats de professors al centre, els qui són arquitectes i els llicenciats amb Belles Arts. La direccióactual del centre està portada per arquitectes i en canvi el nostres tres tutors del primer període de pràctiques, provenien de l’àmbit de les Belles Arts, dos llicenciats en Belles Arts i un altre...