Evolución biológica del ser humano

1. L'evolució biològica de l'espècie humana.

1. Origen i evolució de l’univers. Algunes dades. Models cosmològics.

- L’ésser humà forma part d’un món.
- Un món és un entorn amb sentit, un marc dins del qual tot el que conté manté algun tipus de relació
- Diversos nivells: el meu món interior, el meu món social (amics, família, ciutat), el meu país, Europa, la Terra, el Sistemasolar, l’Univers.

Preguntes sobre l’Univers des dels primers pensadors (els Presocràtics): origen, constitució finit o infinit, duració, lloc dels humans, previsió o atzar?

- Les respostes sobre l’univers han anat donant lloc a diferents disciplines científiques: ASTRONOMIA, COSMOLOGIA, COSMOGONIA / ASTROLOGIA.
- Moltes preguntes cosmològiques encara estan obertes.

- Què és l’univers? “Ésel conjunt de tot el que existeix en el món material, és a dir, el conjunt màxim d’esdeveniments i objectes que es troben físicament lligats a nosaltres.”
- L’univers és un objecte? És un tot amb les seves parts?

Models cosmològics:

1. Model organicista.

- Es basa en el pensament físic i biològic d’Aristòtil, les observacions mèdiques de Galè i l’astronomia de Ptolomeu
- elcosmos és esfèric,
- amb la terra quieta al centre, els planetes giren al voltant de la terra amb moviments circulars i uniformes igual que la superfície esfèrica dels estels fixos que és el límit exterior d’aquest univers tancat (geocentrisme, geoestaticisme)
- Es tracta d’un món jerarquitzat amb diferents graus de perfecció: el món sublunar, imperfecte, compost dels quatre elements, ambmoviments naturals i violents, amb naixements i corrupcions; i el món celeste, proper a la divinitat, perfecte, compost d’una quinta essència etèria, l’únic moviment natural del qual és el moviment uniforme i circular, que és el que més s’assembla al repòs diví.
- Aquesta divisió en dos móns és la base de la distinció entre la física, ciència qualitativa que estudia el món sublunar amb elsseus moviments violents i canvis, i l’astronomia, ciència matemàtica que estudia un món sense canvis substancials ni moviments violents, i que intenta salvar les aparences o fenòmens, explicant-los com a resultats de composició de moviments geomètrics, circulars i uniformes.

[pic]

[pic]

2. Model màgico-naturalista.

- Considera l’univers com una obra d’art.
- Aquesta tradicióes basava en Plató i el platonisme. El platonisme renaixentista veia Plató com la culminació d’una tradició que es remuntava a l’antiga saviesa egípcia i persa, una tradició religiosa que formulava filosòficament les veritats que després farà seves la religió cristiana.
- Per aquesta concepció del món el cosmos era un misteri, una mena de gran ésser viu i diví. El món era una totalitatanimada i íntimament articulada amb una xarxa d’influències i simpaties.
- En aquesta concepció l’ésser humà és un subjecte actiu, diví i lliure que pot, mitjançant el coneixement de la xarxa de relacions de simpatia i influència còsmica del món, elevar-se a Déu i dominar el món amb la màgia natural.
- La figura del científic s’identifica, en alguns autors d’aquest corrent, amb la del mag o del’artista que, posseint els secrets naturals, es converteix en un ésser poderós.

3. Model mecanicista.

És la base principal del pensament modern. En aquesta concepció el món és com una màquina o un rellotge. Les seves principals característiques són:
a) La substitució del món tancat, és a dir, ordenat i jerarquitzat de la concepció organicista, i del món misteriós, diví i infinit del laconcepció màgiconaturalista, per un món obert i il·limitat, obra de Déu però no diví, regit per un conjunt de lleis vàlides per a tot el cosmos;
b) la consideració matemàtica del món, és a dir, que la naturalesa es redueix a allò que és susceptible de tractament quantitatiu; com va dir Galileu, el llibre de la naturalesa està escrit amb caràcters matemàtics i només el podem entendre calculant i...