l'escola i la llengua

Debat en petit grup:
“És lícit que un professor de Ciències Socials pose una
mala nota a un alumne perquè la presentació dels
treballs no era correcta? I perquè estaven plens de faltes
d'ortografia? I si no tenien cap estructura? ¿I si les idees
estaven mal desenvolupades?...”

La pregunta s'hauria de formular millor.
Hauríem de demanar-nos si l'aprenentatge de
la llengua és un afer detots els mestres o només
del professor de llengua a la classe de llengua.

!  En

l'ensenyament infantil i primari

" 

!  I

Normalment és el tutor qui té aquesta
responsabilitat i a més qui fa la pràctica totalitat
de les matèries amb el seu grup-classe.

els professors d'Educació Física o d'Educació
Musical?

! 
A

l'Educació Secundària i en el cas dels
mestresespecialistes
" 

" 

" 

La responsabilitat es dilueix, ja que el tractament
de les matèries està molt més compartimentat
El professor és responsable només de la seua
matèria.
No hem d’oblidar que treballem amb alumnes que
encara no tenen completada la seua formació
lingüística bàsica, i que per tant encara no
dominen l'instrument del llenguatge.

!  Concepció

de l'aprenentatge de lallengua entés com
un aprenentatge dels usos de la llengua
" 

El millor especialista per als usos
específics (llenguatge específic) de
cadascuna de les matèries -lèxic
específic, tipus de text més freqüents en
la matèria, fer esquemes previs, etc.- és
el professor que la imparteix.

!  ¿Què

entens per primera llengua i per
segona llengua? ¿I per llengua estrangera?

Els conceptesde L1 i L2 fan referència
estrictament a un ordre cronològic, mai
jeràrquic: la primera llengua és la que
s'ha aprés en primer lloc i les segones
llengües són les que s'han aprés
després.

!  Quines

diferències hi ha
!  ntre la primera i la segona llengua?
e
Primera llengua (L1):
Les persones ens ensenyen a parlar habitualment en
una llengua, la L1, que a més d'un vehicled'expressió i comunicació esdevé també un
instrument d'ordenació i estructuració del
pensament: la primera llengua es construeix a
mesura que es construeix el pensament. El seu
aprenentatge obeeix a unes motivacions profundes
(l'expressió de les necessitats més vitals, el desig
d'interactuar amb el medi i d'integrar-s'hi, i
l'autoafirmació com a individu).
* Josep TIÓ, L'ensenyament del català ano
catalanoparlants. Vic, Eumo, 1982, pàgs. 17-20.

Quines diferències hi ha entre la primera i
la segona llengua?
! 

Segona llengua (L2):
La segona llengua, en canvi, arriba quan ja s'ha construït tot un
sistema de conceptes que ordenen i analitzen la realitat
d'una manera específica. Aquesta visió específica de la realitat
que projecta cada llengua fa que la manera d'expressar-nosen
la nova llengua passe també per l'estructura conceptual
establerta per la L1: les paraules noves que anem aprenent, les
noves construccions en la L2, tots els nous elements lingüístics
busquen els equivalents en el sistema ja establert de mots i
conceptes.
Les motivacions per aprendre una segona llengua són més
superficials que per aprendre la L1, tant si són instrumentals
com si sónintegradors
* Josep TIÓ, L'ensenyament del català a no catalanoparlants. Vic,
Eumo, 1982, pàgs. 17-20.

!  Les

motivacions per a l’aprenentatge
de llengües: motivacions instrumentals i
motivacions integradores:
"  La

motivació instrumental és la del subjecte
que aprén una segona llengua amb una finalitat
pragmàtica i utilitària, com ara aconseguir
avantatges econòmics o socials.
" La motivació integradora implica un desig de
ser com els membres de l’altra comunitat
lingüística per a integrar-s’hi en un cert grau.
(Gardner & Lambert, 1972: 14)

!  Es

pot tenir més d’una primera llengua?
És evident que sí, si s’aprén més d’una llengua
simultàniament durant la primera infància. Són
relativament freqüents els casos d'adquisició simultània de
dues llengües (o fins...