Expressionisme

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 7 (1660 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 12 de diciembre de 2010
Leer documento completo
Vista previa del texto
Context socio-polític i cultural

Per poder parlar de qualsevol moviment artístic és necessari emmarcar-lo en un context històric, social, polític i cultural. És a partir d’una situació històrica de la societat d’on sorgeix un moviment i, per tant, és la manera de poder entendre’l.
Si parlem d’expressionisme ens hem de situar a l’Europa de principis del segle XX.

Alemanya va ser derrotada ala I Guerra Mundial, el que va conduir a l’abdicació de Guillem II i, per tant, a l’extinció de la monarquia i a una profunda crisi econòmica.

Així es desfà el gobern imperial i el gener de 1919 es reuneix a la ciutat de Weimar l’Assamblea Nacional constituient, segons la qual Alemanya passava a ser una República Federal Democràtica amb dues cambres parlamentàries, el Reichstag (cambralegislativa) i el Reichsrat (cambra de representació federal). Les mesures democràtiques de la Constitució (sufragi universal femení, representació proporcional, iniciativa legislativa popular) i altres de caràcter social (jornada laboral de vuit hores), però, no van estar acompanyades d’altres que haurien representat una ruptura completa amb l’Alemanya imperial: no hi va haver confiscació de lespropietats dels dirigents anteriors, i els antics funcionaris imperials (oficials de l’exèrcit, agents de policia, jutges o mestres d’escola) es van mantenir en els càrrecs. Això va significar una decepció del poble, que havia d’assumir una Constitució de la qual no havia participat. Friedrich Ebert va ser elegit president de la República.

La Primera Guerra Mundial havia originat nombrosos problemeseconòmics, socials i polítics a Alemanya que, a més d’haver d’afrontar una elevada inflació i un gran deute nacional, estava ressentida per les dures condicions que se li van imposar en el Tractat de Versalles, signat al juny de 1919, que va posar fi oficialment a la guerra. Aquest acord exigia el desarmament del país i el lliurament d’elevades indemnitzacions en concepte de reparacions de guerraals aliats. La moneda alemanya es va devaluar fins a límits insospitats (a finals de 1923 un dòlar equivalia a 4 bilions de marcs de paper), el govern es va mostrar incapaç de complir els pagaments i la població va sofrir les conseqüències de la crisi econòmica que es va produir.

Així, la República de Weimar van ser uns anys de crisis política, econòmica, financera i monetaria, intents golpistesi separatismes. La república va patir l’hostilitat de la burgesia nacionalista, del Exèrcit i dels grups tant d’extrema dreta, com d’extrema esquerra.

Al gener de 1919 la Lliga Espartaquista, grup partidari de la revolució socialista i la dictadura del proletariat, fa un alçament a Berlin, que s’expandeix a Baviera, Hamburg i altres ciutats. L’exèrcit i altres grups nacionalistes reprimeixenaquest moviment, matant als dirigents espartaquistes Rosa de Luxemburg i Karl Liebknecht. El 1920 la dreta ataca amb una violència cada vegada més accentuada al règim republicà, primer a través del parlament i després amb un cop d’estat que és respòs amb resistència obrera i popular proclamant una vaga general que paralitza tota la ciutat de Berlín. Així el cop d’esta fracassa. Però la repúblicaconstantment també es troba en perill perquè cada any i de manera permanent es desenvolupen moviments obrers que actuen a vegades amb simples motins i altres amb intents de cops d’estat. El 1921 es proclama una vaga general, que va ser un fracàs. A l’Alemanya central va haver-hi combats de gran envergadura. El 31 de març es va acabar, i uns mesos més tard Max Holz, un dels impulsors comunistes, vaser detingut i condemnat. Això va significar l’enfonsament del comunisme alemany; el proletariat no estava per la revolució, i els continus intents golpistes dels comunistes els van desacreditar. Això va ser explotat pels nacionalistes, el que va aplanar el camí per l’ascens de Hitler deu anys després.

És així, en aquest context de pessimisme a causa d’una guerra perduda, d’enfonsament de...
tracking img