Fellini i albert serra

Per
què
Fellini
caricaturitza
Albert
Serra:



En
 el
 meu
 treball
 em
 plantejava
 descobrir
 aquells
 encreuaments
 possibles
 entre
 Amarcord,
de
Fellini,
i
Crespià,
d’Albert
Serra.
I
això
estava
fent
fins
que,
endinsat
en
el
 treball
i
empapat
d’ambdós
personatges,
submergit
en
ells,
vaig
veure
que
els
seus
no
 eren
 camins
 del
 tot
 paral∙lels,
 sinó
 que,
 més
 aviat,
 un
pertanyia
 a
 l’altre.
 Així,
 Albert
 Serra
és
en
la
seva
totalitat,
tant
com
a
ésser
com
pel
que
realitza
com
a
cineasta,
un
 possible
 personatge
 d’una
 pel∙lícula
 de
 Fellini.
 I
 “Crespià”,
 però
 també
 i
 sobretot
 “Honor
 de
 cavalleria”
 i
 “El
 cant
 dels
 ocells”,
 són
 pel∙lícules
 que
 podrien
 haver
 estat
fetes
si
un
personatge
de
Fellini
s’hagués
dedicat
al
cinema
(sense
tenir
en
compte
el
 Guido
de
“8
i
½”,
ja
que
és
una
representació
del
mateix
Fellini).

 Aquest
personatge
que
Albert
Serra
s’ha
creat
d’ell
mateix,
personatge
que,
tot
i
que
 potser
 més
 prudentment,
 també
 ens
 creem,
 inevitablement,
 tots
 nosaltres,
 destaca
 sobremanera
 perque
 tendeix
 a
 la
 radicalitat,
 intenta
 cridar
 més
 l’atenció,
 és
 més
 extrem,
 que
 la
 majoria.
 I
 s’adscriu,
 justament
 per
aquest
 motiu,
 a
 l’ideal
 que
 busca
 Fellini
en
els
personatges
de
les
seves
pel∙lícules.

 Fellini
es
converteix
en
un
“observador
irònic
i
divertit
de
les
seves
criatures,
vistes
en
 la
 seva
 extranyesa
 i
 meravella,
 imperfecció
 i
 monstruositat.
 Éssers
 sense
 psicologia,
 que
 viuen
 en
 funció
 de
 les
 projeccions
 inventades
 de
 sí
 mateixos,
 incomplets,
seminascuts,
morts
en
vida.
Es
defineixen,
en
qualsevol
cas,
per
les
aparences,
per
la
 seva
imatge.
I
son
incomplets
perque
es
miren
en
el
mirall
de
la
perfecció
impossible,
 el
que
només
els
retorna
les
seves
carencies
i
monstruositat”i.
 I
aquesta
és,
per
mi,
una
descripció
que,
tot
i
exacerbada,
adscrita
a
la
ficció
i
carent
de
 matís
i
explicacions,
encaixa
amb
el
personatge
d’Albert
Serra.

Un
cop
feta
aquesta
agosarada
comparació,
intentaré,
d’ara
en
endavant,
justificar‐la
i
 entendre’n
 el
 perquè.
 I
 així
 poder
 entendre
 millor,
 de
 pas,
 les
 dues
 parts
 de
 la
 comparació.
És
a
dir,
aconseguir
que
la
comparació
no
tingui
sentit
només
per
sí
sola,
 sinó
que
faci
també
de
lligam
simbiòtic
que
ajudi
a
entendre
millor
ambdós
directors.
 Per
 aconseguir‐ho,
 intentaré,
 mitjançant
 un
 anàlisi
presumiblement
 complet
 de
 la
 filosofia
 Fellini,
 entendre
 els
 seus
 personatges,
 què
 vol
 dir‐nos
 amb
 ells,
 què
 hi
 veu,
 què
hi
critica,
i
veure
quines
característiques
hi
destaquen,
en
quins
aspectes
dels
seus
 personatges
podem
veure‐hi,
hi
introdueix,
les
seves
idees.
D’altra
banda,
analitzarem
també
la
figura
d’Albert
Serra
per
tal
de
veure
no
només
en
quins
punts
encaixa
amb
 els
personatges
fellinians
sinó
també
què
el
mou
a
actuar
d’aquesta
manera.

 Fellini
va
neixer
el
20
de
Gener
de
1920
a
Rímini,
un
petit
poble
costaner
d’Itàlia.
Tot
i
 que
 no
 considera
 Rímini
 casa
 seva,
 categoría
 que
 concedeix
 a
 Roma,
 és
 important
 desenvolupar
i
explicitar
al
màxim
la
rellevància
d’aquesta
pel
director,
ja
que
va
ser
durant
la
seva
estada
a
Rímini
quan
va
començar
a
trobar
tot
allò
que
l’acompanyaria
 al
llarg
de
la
seva
vida,
molts
dels
referents,
peces
i
moments
clau
tan
pel
seu
imaginari
 com
en
la
seva
particular
visió
de
la
vida.

 Podem
 parlar,
 en
 aquest
 cas,
 de
 les
 típiques
 experiències
 iniciàtiques
 amoroses
 o
 sexuals,
extensibles
segurament
a
molts
altres
joves
de
poble
de
l’època,
però
també
 d’experiències
 més
 característiques,
 o
 no
 tant
 comunes,
 com
 són
 les
 primeres
experiències
cinematogràfiques,
amb
els
visionats
de
cinema
de
l’època
(pel∙lícules
de
 Laurel
i
Hardy
o
Chaplin,
els
seus
preferits,
entre
moltes
d’altres)
al
cinema
Fulgor
ja
de
 ben
 petit,
 o
 del
 descobriment
 del
 món
 del
 còmic,
 del
 que
 ell
 mateix
 en
 destaca
 ”El
...