filosofia estat del benestar

1.Les formes de legitimació del poder polític
Què és el poder? És una entitat absoluta, quasi omnipotent q mou els fils de tot allò q succeeix i davant del qual nosaltres podem fer ben poca cosa. El concepte de poder ha adquirit diferents sentits i s’ha utilitzat de forma ambigua i confusa. L’estructura del poder es complexa, qui te el poder és el govern. El poder executiu (el govern) te a lesseves mans la possibilitat de proposar lleis al poder legislatiu (parlament) amb la finalitat q seguir aprovant i incideixin en la solució d’aquest problema. Per tant, la resolució de qualsevol problema depèn de l’acció de diversos actors i podem dir q existeixen múltiples poders. És difícil d’avaluar, en cada circumstància, la influència de cada actor.
Els tipus de poder: Seguint la classificacióque fa Edurne Uriarte:
1. Poder econòmic: És la possessió de recursos econòmics. Es parla del poder del diner i això es així pq qui disposa d’aquest tipus de recurs pot influir de forma important en qui no el te o els desitgen. Per poder ser influents dins del conjunt d la societat ha de formar part de les elits econòmiques.
2.Poder ideològic: És la possessió del coneixement “saber es poder”. Esla capacitar x manejar el coneixement així com x proposar noves idees i valors. S’adquireix a través de l’estudi i la reflexió sobre les diferents fons del coneixement.
3. Poder polític: És el control de les institucions q serveixen x organitzar i gestionar la societat q es concentren en l’Estat. Té el poder de governar (executiu), elaborar lleis(legislatiu) i vetllar x el seucompliment(judicial).
La necessitat de legitimitat del poder polític: La legitimitat implica el reconeixement x part de la societat q qui governa te el dret de governar i a establir lleis. Serveix de fonamentació del poder polític. Els governants reconeixen la seva autoritat i es tmb de l’obediència voluntària. Podem dir q dóna estabilitat i continuïtat al poder polític. El poder es pot exercir en els dos sentits:del govern legítim com a autoritat ca als ciutadans i des dels ciutadans x donar o treure el poder als seus governants.
Legalitat i legitimitat: Un govern no actua de forma legítima pel simple fet d’actuar de forma legal.
Legalitat: fa referència a respectar el marc jurídic i els procediments legals q aquesta estableix dins d cada estat. Per tant, al dret i un govern actua de forma legal quanrespecta les lleis.
Legitimitat: No es conforma en q s’actuï segons la llei, sinó q exigeix q l’acció del govern sigui justa i esta referida a la justícia, a un conjunt de valors q se sustenta a la comunitat.
1.4. Max weber :Explica quins són els motius en els quals se sustenta la creença de cada comunitat en la legitimitat de qui el governa. Hi ha tres tipus de dominació legitima:
- De carácterracional: Creença en la legalitat d’ordenacions estatuïdes i dels drets de mandament de les institucions a exercir l’autoritat (autoritat legal)
- De carácter tradicional: Creença quotidiana en la santedat de les tradicions que regiren en temps llunyants (autoritat tradicional)
- De carácter carismàtic: Entrega extraquotidiana de la santedat, heroisme i exemplaritat d0una persona i a les ordenacionscreades per ella ( autoritat carismática)
1.5. Les formes de legitimació del poder polític
1- Forma de legitimació tradicional: Viuen amb uns usos i costums que s’han repetit en un territori concret des de temps immemorials i d’un llinatge de governants que han estat en el govern des de sempre. És la força del costum el que legitima la persistència en uns mateixos usos i d’un mateix llinatge en elgovern de les coses. ( fet natural).
2- Forma de legitimació carismática: Es justifica a partir del carisma i debilitat de les estructures socials. El líder aprofita per oposar-se a l’ordre establert i intentar crear un nou ordre.
3. La forma de legitimació legal racional: L’ordre polític procedeix d’un conjunt de lleis establert per consens i d’acord a uns fins i valors definits racionalment...