Filosofia

LA FILOSOFIA COM A RACIONALITAT PRÀCTICA: ÈTICA I FILOSOFIA POLÍTICA
3. L’ACCIÓ MORAL
Els éssers humans som els únics animals que decidim a l’hora d’actuar. La filosofia entesa com a racionalitat pràctica reflexiona sobre com orientar l’acció humana.
Entenem per acció a algunes de les coses que fem conscientment. I dins d’aquestes hem de distingir també aquelles que realitzem conscientment ivoluntàriament, d’aquelles que fem obligats, o involuntàriament com els actes reflexos.
Així doncs, acció moral és aquella que fa un subjecte conscientment , voluntàriament i també lliurement, per aconseguir algun tipus de fi.
La filosofia, com a racionalitat pràctica, mira d’oferir orientacions per a l’acció humana en diferents dimensions: en la filosofia moral o ètica, en la política, enl’economia, el dret o la religió.

3.1 L’àmbit de l’ètica

La paraula ètica prové del grec êthos i significava, primitivament, estatge, lloc on hom habita. Posteriorment, Aristòtil va afinar aquest sentit i, a partir d'ell, va significar manera d'ésser, caràcter. Així, l'ètica era com una espècie de segona casa o naturalesa; una segona naturalesa adquirida, no heretada com ho és la naturalesabiològica. D’aquesta concepció se’n desprén que una persona pot moldejar, forjar o anar construïnt la seva manera d’ésser o êthos.

Com s'adquireix o moldeja aquest êthos, aquesta manera d'ésser? L'home la construeix mitjançant la creació d'hàbits, uns hàbits que s'assoleixen per repetició d'actes. L’êthos o caràcter d’una persona estaria configurat per un conjunt d’hàbits; i, com si fos un cercle o unaroda, aquest êthos o caràcter, intergrat per hàbits, ens porta a realitzar uns determinats actes, uns actes que provenen de la nostra manera de ser adquirida.

Construïm la nostra manera de ser o êthos
La paraula moral tradueix l’expresió llatina moralis, que derivava de mos (en plural mores) i significava costum. Amb la paraula moralis, els romans recollien el sentit grec d'êthos: elscostums també s’assoleixen a partir d’una repetició d’actes. No obstant aquest profund parentesc, la paraula moralis tendí a aplicar-se a les normes concretes que han de regir les accions.

Així, doncs, des de l’etimologia, hi ha poca diferència entre ètica i moral: una i altra fan referència a una realitat semblant. Però avui, malgrat que sovint s’usen de manera indistinta com si fossin sinònims, esreconeix que tenen significats divergents.

Ètica i moral, avui: dos nivells diferents

Tan antic com la mateixa humanitat és l’interès per regular, mitjançant normes o codis, les accions concretes dels humans; en totes les comunitats, en tots els pobles, societats o cultures troben prescripcions i prohibicions que defineixen la seva moral.

En cada comunitat, fins i tot en la tripulaciód’un vaixell pirata, hi ha accions obligades i accions prohibides, accions lloades i accions reprovades. Un pirata ha de mostrar valor en el combat i justícia en el repartiment del botí; si no ho fa així, no és un ‘bon’ pirata. Quan un home pertany a una comunitat més gran, l’abast de les seves obligacions i prohibicions és fa més gran; sempre hi ha un codi al qual s’ha d’ajustar sota pena dedeshonra pública.
Bertrand Russell Societat humana: ètica i política.
Ara bé, lligat al naixement de la filosofia aparegué un altre tipus d’interès, el de reflexionar sobre les normes o codis ja existents, tot comparant-los o tot cercant el seu fonament. Aquests dos diferenciats nivells d’interès o d’activitat humana constitueixen el que anomenem avui, respectivament, moral i ètica. Endinsem-nos-hi.La moral és un conjunt de judicis relatius al bé i al mal, destinats a dirigir la conducta dels humans. Aquests judicis es concreten en normes de comportament que, adquirides per cada individu, regulen els seus actes, la seva pràctica diària. Ara bé, ni les normes o codis morals es proclamen com el codi de circulació, ni cada persona assumeix o incorpora automàticament el conjunt de...