FIlosofia

6.2. JOHN STUART MILL: L’UTILITARISME
John Stuart Mill (1806-1873), fill del filòsof utilitarista anglès James Mill (1773-1836), va
ser educat en l’ortodoxia utilitarista plantejada pel seu pare i per l’autèntic creador del
pensament utilitarista: Jeremy Bentham (1748-1832). Aquesta educació va fer de John Stuart Mill un autèntic nen prodigi. Tot i això, va reformar els plantejaments de laprimera generació d’utilitaristes, creant una versió molt superior. Les influències que té són el fruit de l’enorme coneixement que el seu pare el va fer aprendre: Epicur, Hume, naturalment el pensament del seu pare i de Bentham. John Stuart Mill superarà el plantejament inicial, creant un utilitarisme molt més humà.

6.2.1. ITRODUCCIÓ
El pensament de John Stuart Mill abarca dos granselements: d’una banda la Lògica i de
l’altra l’Ètica i Teoria Política. El que pretén en aquests dos àmbits és sintetitzar la Il·lustració i el Romanticisme, plantejaments que, a priori, semblen totalment oposats.
En el terreny de la Lògica, que no analitzarem aquí, John Stuart Mill és partidari d’una
Metodologia de la Ciència Inductivista, on el camí és iniciar el procès amb els coneixementsparticulars i arribar, a partir d’aquests als coneixements universals. L’estudi del pensament ètic i polític de John Stuart Mill el farem des de dos punts de vista: L’Utilitarisme (la recerca de la Felicitat) i l’anàlisi del concepte de Llibertat

6.2.2. L’UTILITARISME: LA RECERCA DE LA FELICITAT PER A JOH STUART MILL
L’Utilitarisme afirma que el criteri moral fonamental és el principid’utilitat: una acció és
correcta quan proporciona el major bé possible a la major quantitat de persones, per
això, els utilitaristes han de calcular la quantitat de bé o mal generada per una acció i, en
funció d’aquest fet, decidir. Allò que té valor és el valor del benestar en la vida dels individus, els interessos de tots els ciutadans tenen exactament el mateix pes i per axò, la Felicitats’aconsegueix millor quan la societat deixa lliures els ciutadans per perseguir allò que ells pretenen com a Felicitat. La Felicitat és l’única finalitat suprema per l’ésser humà i ho justifica considerant que l’única evidència per afirmar que una cosa és desitjable es que la gent la desitja. La gent desitja ser feliç i persegueix la Felicitat com autèntic objectiu de la seva vida. Tot allò que desitgem hofem sobre la consideració de que ens proporciona plaer (fet que, de vegades, no aconseguim).
Cal distingir entre allò que desitgem, ja que ens fa feliços, d’allò que desitgem per poder
arribar a ser feliços. Les virtuts han de ser considerades com a part del que anomenem
Felicitat, són el camí cap a la Felicitat, ja que podem arribar a un major nivell de la
comprensió de la Felicitat atravès del coneixement i l’experiència.
Així, John Stuart Mill considera que només el plaer és desitjable en ell mateix i que les
accions seran considerades correctes o incorrectes en funció de si proporcionen la Felicitat dels interessats o no. Cal assenyalar que seguim amb la idea, ja assenyalada per Epicur, que considera la Felicitat com la recerca del plaer i la fugida del dolor.
LaFelicitat és l’única cosa desitjable com a finalitat, mentre que la resta que és desitjable, ho és com un medi per arribar a la Felicitat. Com ho podem probar? Tenim força problemes per fer-ho degut a l’evidència del fet. Tothom desitja la seva Felicitat, però això no té per qué significar que la Felicitat sigui bona, tot i que existeix una clara relació entre allò que que és bo i allò que és desitjable.No tots els plaers tenen el mateix valor, ja que hi ha plaers superiors i plaers inferiors i les
nostres accions han de donar preferència als plaers superiors. Aquí veiem una clara influència del pensament d’Epicur i d’Aristòtil. Els plaers superiors són els que porten al
desenvolupament moral propi de l’ésser humà: el coneixement i el treball intel·lectual. Per
això afirmarà: “És...