Filosofia

Tema 3: La racionalitat teòrica: veritat i realitat


EPISTEMOLOGIA
La Epistemologia és la branca de la filosofia que s'ocupa d'analitzar en què consisteix el coneixement, de determinar el seu origen, del mètode que seguim per obtenir-lo i el límit en què podem conèixer-lo.

L'interès pel coneixement ha estat important al llarg de la història. No obstant això, a partir del segle XVII elproblema del coneixement va adquirir major importància i l'epistemologia passar a ocupar el centre de la reflexió filosòfica, a causa de dues raons:

*La importància de les ciències naturals (gravitació)

*La consciència de si dimensió bàsica.

_____________________________________________________________________________________
- Opinió. Una opinió és una apreciació subjectiva de la qual nopodem estar segurs i tampoc podem provar. Sol ser una valoració de la realitat, o de com hauria de ser, que es basa en els nostres interessos, creences o desitjos, però que no sol recolzar-se en raons contundents.

- Creença. Una pot ser dubitativa o assertiva.

Dubitativa: Expressa que no estem realment segurs del que afirmem

Assertiva: És una creença de la qual estem segurs encara que notinguem prou raons o proves per demostrar-ho.



CONEIXEMENT: És una creença de la qual estem segurs i que a més podem provar i justificar racionalment donant raons.

Des de l'antiguitat es distingeixen dos tipus de coneixement:

Coneixement teòric. Aquesta constituït per les informacions que descriuen i expliquen en món natural i social que ens envolta. Per a alguns filòsofs és un sabercontemplatiu i desinteressat. Sorgeix pel simple desig de coneixement, però no garanteix la nostra supervivència o benestar, encara que contribueix a això.

El coneixement teòric, és per tant, vista general, comprensió i predicció. En primer lloc, ha de descriure la realitat i indicar quines són les seves característiques, a més ha d'explicar aquesta realitat, és a dir, donar compte de per quètens unes propietats i no altres.

Descriure: Constatar el que passa, analitzar-ho i assenyalar-ne les característiques.
Explicar: Determinar les causes del que passa.
Predir: Anticipar el que passarà


Coneixement pràctic. No és una descripció o explicació del món, sinó del saber actuar-hi. És un saber fer en tots els àmbits: artístic, tècnic, moral, etc.








VERITAT DE FETSQuan diem: “En Santi buscava la seva veritable mare”, o “Les perles eren de veritat”, estem utilitzant el terme veritat com a sinònim d’autèntic (autèntica mare, perles autèntiques). Però, significa això que alguns objectes són autèntics i uns altres no? Per a alguns filòsofs, cal distingir entre l’autèntica realitat: objectes i fets del món tal com són realment (per exemple, com és realment unarosella), i la realitat aparent: forma com apareix o com es manifesta aquesta realitat (per exemple, vermella per a nosaltres, violeta per a les abelles...)

La distinció entre realitat i aparença ha estat objecte d’una llarga polèmica en la història de la filosofia. Tanmateix, sovint ha predominat la concepció que considera les aparences com a ocultacions de la realitat. Segons això, les cosesque veiem no són tal com semblen ja que, per exemple, els objectes no es fan petits quan s’allunyen, el bastó no es trenca quan se submergeix en l’aigua (encara que ho sembli)... Així, s’ha considerat que les aparences ens enganyen i oculten l’autèntica realitat, ja que no ens deixen veure com són realment les coses.

Segons aquesta concepció, la veritat s’identifica amb la realitat autèntica, enoposició a la realitat aparent; és a dir, els fets vertaders són els fets autèntics, enfront dels aparents o enganyosos. Per això, s’entén la recerca de veritat com un procés de desvetllament del que és autèntic, que, altrament, romandria ocult per les aparences.

VERITAT DE PROPOSICIONS

La veritat no s’atribueix tan sols a la realitat, sinó, sobretot, a les afirmacions que en fem. Entesa...