filosofos









JOHN LOCKE





Alumne: Sergi Paredes
Professor: Joan-Andreu Torres
Assignatura: Filosofia
Classe: 2n A1. Contextualització

L'empirisme a nivell filosòfic és el corrent filosòfic que perllonga la filosofia que dóna a l'experiència i al coneixement sensible enfront del coneixement intel·lectual i racional seguint de prop la trajectòria filosòfica renaixentista. Aquest moviment filosòfic que desenvolupa a les illes britàniques al llarg dels segles XVI, XVII, XVIII. Els seus principalsrepresentants són Bacon, Hobbes, Locke i Hume.
En el nou canvi de mentalitat tindrà una gran influència la Universitat d'Oxford perquè es va a allunyar de l'influx eclesiàstic interessant més per Aristòtil i per l'observació, que per les abstraccions estèrils. Entre els grans personatges pertanyents a aquesta Universitat cal destacar Bacon.


2. Biografia
John Locke era metge i va viure entre 1632i 1704, un període que des del punt de vista intel·lectual i polític és d’una gran agitació a Anglaterra i arreu d’Europa.
Locke va estar al centre mateix d’aquests canvis, especialment a partir dels quaranta anys, quan abandonà Òxford per vincular-se a la casa de Lord Ashley.
Viatjà a França tres vegades durant la dècada de 1670 (1672, 1675 i 1679 – quan va estar quasi un any a Montpeller,cosa que li permeté conèixer un gran nombre de savis i filòsofs i finalment, l’any 1683 després que els instigadors del complot dit de Rye House intentaren sense èxit assassinar Carles i Jaume, es va veure obligat a exiliar-se a Holanda, on va escriure tres textos majors.
L’hivern de 1670-1671 marcà un punt d’inflexió en la vida i en el pensament de Locke: arribà a la conclusió segons testimonia, J.Tyrrell, un contemporani seu, que «els principis de la moral i de la religió revelada» no podien ser establerts sòlidament si prèviament no s’havia «examinat la nostra capacitat de veure quins objectes són al nostre abast o per sobre de la nostra comprensió». Intentar explicar ‘com coneixem’ (val a dir, el problema de la capacitat humana de coneixement) és una de les preocupacions centrals del’empirisme.
Retornat a Anglaterra després de la destitució de Jaume II, amb la ‘Gloriosa Revolució’ de 1688 que significà el triomf de la monarquia constitucional, Locke continuà escrivint fins a la seva mort sobre temes de filosofia i religió, sense que aquests dos temes esgotessin la seva formidable capacitat de reflexió. Donà, per exemple, consells econòmics als membres del govern britànic i fousecretari de l’oficina de comerç i colònies entre 1696 i 1700.




3. Obres

- La llei de la naturalesa (1664). En aquesta obra postulada l'existència d'una llei natural universalment aplicable, l'obra perfila en vuit "qüestions" l'essència d'aquesta llei i les seves característiques pròpies.

- Carta sobre la tolerància (1689). En aquesta obra marca una fita en l'esdevenir cultural de lahumanitat. Es tracta d'un d'aquests llibres breus que, estan destinats a exercir una decisiva influència històrica. A part de la seva significació universal, la "Carta" és altament representativa del pensament polític anglès en una de les etapes més interessants de la història.

- Assaig sobre l’enteniment humà (1690). Aquesta obra representa una minuciosa descripció funcional de l'acte deconeixement i també realitza divisió de les ciències i camps del saber al mateix temps que plasma una viva imatge de la naturalesa de la raó humana.

- Segon tractat sobre el govern civil (1690). Amb aquesta obra locke ens explica que tots els sers humans són iguals per naturaleza i que ningú pot governar sobre els altres sense el consentiment d’aquests.

- Pensaments sobre l’educació (1692)....