Filosofía presocratica

La filosofia presocràtica s’origina a Grècia s. VII a.C fins el V a.
És la filosofia més antiga: pas del mite al logos, la manera de pensar s’allunya de la mitologia i dels relats èpics com a mecanisme explicatiu dels fenòmens físicsà pensament racional “per què?”.
Physis: naturalesa, implica moviment, sempre en procés de fer-se o esdevenir-se; s’ha d’entendre per la raó, sempre i quanaquesta capti la seva dynamis. La physis és necessària i eterna.
L’arché és el principi d’organització racional que té la physis, principi d’estructura (metàfora de la llavor).
S’identifica el cosmos amb la physis i, el possible arché únic els porta a pensar en unes lleis constants que podrien haver organitzat tot l’univers.
PRESOCRÀTICS:
Segle

Filòsofs
Arché
Tema tractat

VIIa.C

Físics
Tales
Anaximandre
Anaxímenes
Aigua
Àpeiron
Aire

Physis
VI a.C
Escola pitagòrica
Pitàgores
Nombres
Physis

Del moviment
Heràclit
Parmènides
Foc
Physis

V a.C

Pluralistes
Empèdocles
Anaxàgores
Demòcrit


Physis

Escola de Milet:
Són monistes, és a dir, redueixen tota la physis a un arché únic cada un. També sónhilezoistes, és a dir, identifiquen la matèria amb la vida, no diferencien matèria orgànica d’inorgànica.
- Tales: assegura que existeix un arché en tot allò que “és”, un determinat punt de partida que ha existit des de sempre. Identifica Physis amb el “ser” d’una cosa física, essència, la qual ha de ser la mateixa per a totes i indivisible.
Considera que l’arché és l’aigua, arriba a aquesta conclusióper observació, ja que tot és aigua i esta fet i/o ve de l’aigua.

- Anaxímenes: Defensa l’aire com arché, ja que és l’element més subtil i, segons ell, l’aigua és aire condensat. Aquest mou (dynamis) o regeix la Physis. Justifica l’aire com arché perquè:
-Condició imprescindible per a la vida.
-Està a tot arreu
-L’aire no pesa.

- Anaximandre: Defineix arché com quelcom indeterminat oil·limitat, del qual sorgeixen els elements per separació de contrarisà Tó Àpeiron, indeterminat i infinit, és el principi i fi de totes les coses, tot ho governa, i té la capacitat d’arribar a ser matèria.
Filòsofs del moviment: “Realitat i moviment (dynamis), coincideixen?”, “el moviment de les coses posa en evidència la seva realitat o la emmascaren?”.
- Heràclit: “Com es pot conèixer larealitat si tot canvia permanentment?” Considera que, que una cosa canviï vol dir que passa del “ser” al “no-ser” i, una altra vegada al “ser” (dynamis).
Creu que tot flueix contínuament. El moviment de canvi està governat per una “estructura contradictòria” d’elements que són contraris i que està a l’interior de les coses; d’aquesta lluita entre contraris neix una harmonia a causa d’una raóinterna, logos, ocult en la realitat.
Per tant, segons Heràclit, tot canvia “Ser” = dynamis, moviment, canvi. Tot allò que sembla permanent és a causa d’un logos, que fa que la lluita interna de les coses, el canvi, sembli harmonia. Entendre les proporcions en que es donen aquests equilibris ens permet passar de viure en el caos al cosmos. Tot flueix segons un logos, conèixer les proporcions de lescoses és aquest logos.
Arché: foc, és una metàfora, el foc és transformació i canvi. Comprendre el canvi és captar l’essència. El foc crea i destrueix la vida.

- Parmènides: Canviar és passar del “ser” al “no-ser”, però el “no-ser” no és; per tant, no podem expressar-lo. Conclusió: no hi ha canvi (de la realitat), el canvi és una il·lusió òptica, és aparença. Només podem conèixer el “ser” ambla raó.
Fa una distinció entre aparença (dóxa) i realitat (epistéme). Això ho podem relacionar amb Plató, ja que també considerava que hi ha una dualitat: l’home és aparença i ànima.


Heràclit
Parmènides
1. Pluralitat
2. Tot canvia, flueix.
1. Unicitat
2. Canvi: il·lusió òptica, el “ser” no canvia.
3. Arché: foc.
3. No arché.
4. Physis fonamentada en una...