FRANQUISME

EL FRANQUISME

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:

El dia 1 d’abril de 1939, Franco emetia el darrer comunicat militar, en el qual s’anunciava la fi de la guerra. El resultat final d’aquella contesa va ser la consolidació del règim dictatorial que els insurrectes contra la República havien començat a construir des del mes d’octubre del 1936 ( Franco va ser anomenat “Cap de Govern de l’Estat iGeneralíssim de l’Exèrcit”, màxima autoritat política i militar). Les autoritats republicanes o bé s’havien exiliat o bé es trobaven tancades a les presons, plenes a vessar de persones del bàndol vençut, i als camps de concentració, habilitats aquells anys per albergar presoners.
El franquisme és el règim polític d’Espanya entre 1939-75. Va ser una dictadura personal del general Franco que va nàixeri va morir amb ell: per això, la denominació de franquisme. No es tractava d’una dictadura de partit, estament social o/i polític, perquè el poder de Franco era inqüestionable, estava per damunt dels 3 pilars del règim: Exèrcit, Església i Falange. La voluntat dictatorial quedà palesa ben prompte pel desmantellament de totes les institucions republicanes (Constitució de 1931, partits políticsdel Front Popular, sindicats obrers, estatuts d’autonomia).
El franquisme és molt difícil de definir, ja que era un híbrid o amalgama entre dictadura militar, Estat feixista i monarquia absoluta sense rei.
Va constituir un sistema polític molt durador, quasi 40 anys. Malgrat la seua aparença monolítica, va evolucionar segons la conjuntura internacional i les transformacions de la societatespanyola a les que es va tenir que adaptar. Per això destaquem la continuïtat i adaptabilitat del règim. Els seus inicis es caracteritzen per un nacionalsindicalisme (Estat feixista, tradicional i contrarevolucionari), després de la II G.M i amb la “guerra freda” comença a desenvolupar-se el nacionalcatolicisme (dictadura autoritària i conservadora de dretes basada en el pragmatisme militar icatòlic de Franco) i finalment, a partir del anys 60, trobarem un tecnopragmatisme més modern.
Sols romandria immutable el poder inqüestionable de Franco, que volia crear un Estat que desterrara tota idea de liberalisme i democràcia. El franquisme no podem entendre’l com el resultat d’una ideologia precisa (no té una doctrina concreta i elaborada) sinó que va ser la conseqüència de la Guerra Civil,el record de la qual, Franco encarnava.
Tres trets defineixen al dictador:
Nacional-militarisme: L’Exèrcit era el símbol de la unitat nacional i la columna vertebral del nou Estat i mai no discutí el poder del Generalíssim, tenia una obediència cega al cabdill. Els valors militars s’imposen en la societat. Franco era per davant i per damunt de tot militar. L’Exèrcit recupera el protagonismeque la República li havia arrabassat, els africanistes van obtenir la preponderància. Aquesta fidelitat va ser recompensada per Franco amb nombrosos nomenaments per a alts càrrecs. L’Exèrcit va ser un gran aliat del règim per la seua ideologia anticomunista i la duresa en el manteniment de l’ordre.
Nacional-catolicisme: Franco se considerava com un personatge providencial elegit per Déu per salvarla Pàtria. “Pàtria i Catolicisme” eren per a ell el mateix, l’exponent del “nacionalisme espanyol”. Açò va se possible pel recolzament i la benedicció de l’Església al colp considerat com una Croada d’Alliberament Nacional. L’Església recuperava tot el seu poder ( molt retallat durant la República) i l’Estat es declarava confessionalment catòlic. L’Església al justificar ideològicament als rebelsva recuperar la seua hegemonia en la societat. En lloc de preocupar-se per l’apaigavament dels contendents, com podria esperar-se de la seua missió evangèlica; la jerarquia eclesiàstica treballarà per crear i difondre l’ideal de croada, de guerra santa, de lluita religiosa contra els “sense Déu” justificant, així, la guerra com inevitable. La persecució religiosa a la zona republicana va...