Freud
Páginas: 14 (3358 palabras)
Publicado: 13 de junio de 2012
MOMENT HISTÒRIC EN QUE APAREIX EL CORRENT
L’interés de Freud pel psiquisme humà té un referent clàssic en un dels primers cassos que va tractar i que es considera la gènesi de la psicoanàlisi.
Al 1885 Freud va anar a Paris a estudiar amb el famós Dr. Charcot. Aquesta estada a Paris va canviar totalment la vida de Freud. Charcot era un metge que estudiava neurologia i els processospsíquics. El seu mètode més conegut era l’aplicació de la hipnosis als casos de malalties mentals. Mentre els pacients estaven en estat hipnòtic, Charcot els feia parlar i descobria els motius dels seus conflictes psíquics.
El treball de Charcot va fer pensar a Freud sobre la possibilitat de l’existència de mecanismes inconscients que regulen la nostra vida i que més endavant desenvoluparà a la sevateoria de la psicoanàlisis.
[pic]
La “psicoanàlisis” va néixer amb Berta Pappenheim, però es va donar a conèixer amb el pseudonim d’Anna O. una jove vienesa de 21 anys a la que el Dr. Josef Breuer li va diagnosticar histèria i la va sotmetre a hipnosis..
Freud amb el Dr. Josef Breuer van publicar el llibre “ Estudios sobre la histéria” , on s’explica el cas i es parla dels primers elementsteòrics que seran la base de la psicoanàlisis.
Malgrat el rebuig de determinats sectors mèdics i universitaris de Viena, Freud era valorat per alguns psiquiatres i per a molts pacients que trobaven la solució dels seus problemes en els nous mètodes de la psicoanàlisi. Al 1902, Freud va organitzar unes trobades setmanals per discutir els treballs que duien a terme. Aquesta associació va rebre elnom de Societat Psicoanalítica de Viena.
A partir de 1906, després d’una llarga amistat amb Carl-Gustav Jung,que treballava amb una clínica molt reconeguda es va veure reconegut el treball de Freud.
A partir d’aquell moment van treballar junts i van fundar L’Associació Internacional del Psicoanàlisi.
Però al 1914, Jung va deixar l’associació i va iniciar una nova branca de la reflexiópsicoanalítica, que avui en dia es vigent.
A) PRINCIPALS TEORIES
Freud va dur a terme la Psicoanàlisi que esta composta de 5 teories.
1. Teoria de la personalitat i mecanismes de defensa:
Freud elabora dues teories de la personalitat. La primera correspon a l’època en què Freud parla per primer cop del terme “ inconscient”. A partir de les seves investigacions sobre la hipnosis i lahistèria, Freud va proposar la teoria segons la qual els processos psicològics son regulats per una part oculta i desconeguda de la nostra personalitat que s’anomena inconscient.
El descobriment de l’inconscient va ser un fet revolucionari perquè fins aleshores es creia que la psicologia només tractava de fets conscients. L’estructura de la personalitat queda completada amb el conscient ( lapart que ens lliga amb el món exterior) i el preconscient ( records inconscients, però que fàcilment poden tornar a ser conscients, com per exemple un nom o una situació que hem oblidat momentàniament.)
La diferencia entre el preconscient i l’inconscient, és que l’inconscient no és accessible, mentre que el preconscient si que ho es.
L’any 1923 Freud va millorar la teoria de la personalitat,proposant un nou model més útil i explicatiu que es basa, amb el primer model.
Aquesta segona teoria de la personalitat parla de 3 parts concretes, ALLÒ. JO i SUPERJÒ.
L’ALLÒ és la part més antiga de la nostra personalitat i la font de tota l’energia mental. Es totalment inconscient i instintiu. Consisteix en la satisfacció immediata de les necessitats. Quan una persona neix és únicament ALLÒ, ésúnicament instint i amb contacte amb el món exterior naixerà el JO. ( PRINCIPI DE PLAER)
El JO, a mesura que l’Infant creix i entra en contacte amb el món exterior, va elaborant el seu JO, que es convertirà en la part mental de control de la conducta.
Quan actua el JO ha de considerar les conseqüències dels seus actes més enllà del plaer o satisfacció. ( PRINCIPI DE REALITAT)
El SUPERJO...
L’interés de Freud pel psiquisme humà té un referent clàssic en un dels primers cassos que va tractar i que es considera la gènesi de la psicoanàlisi.
Al 1885 Freud va anar a Paris a estudiar amb el famós Dr. Charcot. Aquesta estada a Paris va canviar totalment la vida de Freud. Charcot era un metge que estudiava neurologia i els processospsíquics. El seu mètode més conegut era l’aplicació de la hipnosis als casos de malalties mentals. Mentre els pacients estaven en estat hipnòtic, Charcot els feia parlar i descobria els motius dels seus conflictes psíquics.
El treball de Charcot va fer pensar a Freud sobre la possibilitat de l’existència de mecanismes inconscients que regulen la nostra vida i que més endavant desenvoluparà a la sevateoria de la psicoanàlisis.
[pic]
La “psicoanàlisis” va néixer amb Berta Pappenheim, però es va donar a conèixer amb el pseudonim d’Anna O. una jove vienesa de 21 anys a la que el Dr. Josef Breuer li va diagnosticar histèria i la va sotmetre a hipnosis..
Freud amb el Dr. Josef Breuer van publicar el llibre “ Estudios sobre la histéria” , on s’explica el cas i es parla dels primers elementsteòrics que seran la base de la psicoanàlisis.
Malgrat el rebuig de determinats sectors mèdics i universitaris de Viena, Freud era valorat per alguns psiquiatres i per a molts pacients que trobaven la solució dels seus problemes en els nous mètodes de la psicoanàlisi. Al 1902, Freud va organitzar unes trobades setmanals per discutir els treballs que duien a terme. Aquesta associació va rebre elnom de Societat Psicoanalítica de Viena.
A partir de 1906, després d’una llarga amistat amb Carl-Gustav Jung,que treballava amb una clínica molt reconeguda es va veure reconegut el treball de Freud.
A partir d’aquell moment van treballar junts i van fundar L’Associació Internacional del Psicoanàlisi.
Però al 1914, Jung va deixar l’associació i va iniciar una nova branca de la reflexiópsicoanalítica, que avui en dia es vigent.
A) PRINCIPALS TEORIES
Freud va dur a terme la Psicoanàlisi que esta composta de 5 teories.
1. Teoria de la personalitat i mecanismes de defensa:
Freud elabora dues teories de la personalitat. La primera correspon a l’època en què Freud parla per primer cop del terme “ inconscient”. A partir de les seves investigacions sobre la hipnosis i lahistèria, Freud va proposar la teoria segons la qual els processos psicològics son regulats per una part oculta i desconeguda de la nostra personalitat que s’anomena inconscient.
El descobriment de l’inconscient va ser un fet revolucionari perquè fins aleshores es creia que la psicologia només tractava de fets conscients. L’estructura de la personalitat queda completada amb el conscient ( lapart que ens lliga amb el món exterior) i el preconscient ( records inconscients, però que fàcilment poden tornar a ser conscients, com per exemple un nom o una situació que hem oblidat momentàniament.)
La diferencia entre el preconscient i l’inconscient, és que l’inconscient no és accessible, mentre que el preconscient si que ho es.
L’any 1923 Freud va millorar la teoria de la personalitat,proposant un nou model més útil i explicatiu que es basa, amb el primer model.
Aquesta segona teoria de la personalitat parla de 3 parts concretes, ALLÒ. JO i SUPERJÒ.
L’ALLÒ és la part més antiga de la nostra personalitat i la font de tota l’energia mental. Es totalment inconscient i instintiu. Consisteix en la satisfacció immediata de les necessitats. Quan una persona neix és únicament ALLÒ, ésúnicament instint i amb contacte amb el món exterior naixerà el JO. ( PRINCIPI DE PLAER)
El JO, a mesura que l’Infant creix i entra en contacte amb el món exterior, va elaborant el seu JO, que es convertirà en la part mental de control de la conducta.
Quan actua el JO ha de considerar les conseqüències dels seus actes més enllà del plaer o satisfacció. ( PRINCIPI DE REALITAT)
El SUPERJO...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.