Gen p53

Introducció al gen p53
A aquest treball, farem un breu estudi per tal de conèixer el funcionament del conegut gen p53. Abans de treballar-lo, caldria tenir prou clar la definició de gen.
Comencem, un gen el definim com a cadascuna de les unitats hereditàries elementals, que ocupa un lloc específic (locus) en el cromosoma i que té una funció específica. El concepte de gen és complex i ha estatdifícil de definir. Actualment es considera que un gen és aquella seqüència d'àcid nucleic, generalment DNA, que conté tota la informació necessària per a la síntesi d'un polipèptid o d'un RNA. A partir del 1977, les tècniques d'enginyeria genètica posaren de manifest que, en molts punts, els gens dels organismes superiors presentaven diferències funcionals i d'expressió respecte als gens delsbacteris. Així, per exemple, els gens bacterians són continus, mentre que els eucariòtics són discontinus, és a dir, constituïts tant per exons com per introns.
Així el gen p53, és un gen considerat de gran importància ja que de la seva actuació depèn que es desenvolupin o no alguns dels càncers més freqüents en la població. Però a més d’influir en els càncer també s’ha observat que pot influir enl’envelliment. Aquest gen, mes senzillament, el definim com un sensor ja que es un detector de situacions perilloses, segons el que acabem de dir, però per altre part podem trobar que també és anomenat policia degut a que qualsevol alteració que es produesqui en una cèl·lula i n’hi ha moltes al càncer, activarà el gen.

Es tracta d’un dels gens que arriba a patir més mutacions en el càncer.És un gen que tan sols s’activa en situacions d’estrès, quan es provoca “dany” a una cèl·lula. Així, el gen p53, mata la cèl·lula alterada i impedeix la seva divisió cel·lular. El fet d’aturar la reproducció d’una cèl·lula ho faria per apoptosi o perquè el gen penetre sobre ell, sense deixar que es reproduesqui.
Així, el càncer es produeix pel fet de que una sèrie de cèl·lules es reproduesquinsense control. Per tant, un càncer no pot tenir un p53 funcionant en grans quantitats.
Pel que fa a la seva diferencia entre els altres humans, deim que no acaba de ser idèntic en tots els aspectes. Aquestes petites diferències influeixen en les funcions de cada organisme.
Fins ara, hem parlat, del seu funcionament sobre el càncer, però inicialment, havíem parlat que també es un gen que afectaa l’envelliment. Això es degut al fet de que una cèl·lula que ha patit danys, és el responsable de que hi hagi càncer, però a la vegada fa que es retrassi l’envelliment. En definitiva, si augmentem la potencia del gen, lluitarem contra l’envelliment, ara bé si augmentem la seva resistència al càncer serà un procés simultani. L’envelliment, és degut a un enzim, la telomerasa, que actua sobre elstelòmers, aquesta estimula el creixement dels telòmers (secció final dels cromosomes). Així, la falta de telomerasa fa que la cèl·lula perdi ADN, d’aquesta manera això determinaria la longetivitat d’una persona.
Incrementant el nivell del nostre gen en un organisme amb l’objectiu de suprimir tots els tumors, (ja que així les cèl·lules no es dividirien), es pot accelerar l’envelliment degut a unaapoptosi sense control de les cèl·lules. Per altre part, augmentant la concentració de telomersa per evitar l’envelliment provocaria la mort d’una persona per càncer, ja que hi hauria cèl·lules immortals que no ho haurien de ser.
La mutació d’aquest gen, pot provocar grans càncers, així els més comuns són el de mama, colon, pulmó i limfoma. Mentres que els tipus de tumors més freqüents que potprovocar (la mutació del p53) són el d’esòfag, el colorectal el de cap, el de coll i el de pulmó.
Finalment, cal destacar que aquest gen es veu també mutat, pel tabac, la radiació ultravioleta, així com també l’alcohol, els insecticides entre altres. Així en el càncer de pulmó, per exemple, la seva mutació pot suggerir danys a l’informació genètica degut als efectes del tabac.
Estructura i...