gestalt

La psicologia de la Gestalt
La Gestalt és el que ens resulta d'interès, el que ens importa es converteix en Gestalt. La formació de la Gestalt és la creació de figures que l'organisme s'aprecia en el procés de satisfacció de les seves necessitats.
L'home percep les coses o els fets com totalitats significatives, no com entitats aïllades. Les parts formen una unitat, una totalitat, de la qualalgun element seleccionat pot presentar un interès especialment. Aquest element passa a ser figura i els altres, fons. és simplement una tècnica d’organització.
Exemple: m’interessen els esports i m’agrada moure’m, però en especial el futbol. Els esports serien el fons, i el futbol en sí, la figura.
El concepte de Gestalt està relacionat amb el de necessitat, ja que una Gestalt oberta oinconclusa és una necessitat insatisfeta. Quan aquesta necessitat es satisfà, la Gestalt es tanca, i permet l'obertura d'una altra, en sorgir una nova necessitat.
La forma o configuració de qualsevol cosa està composta d'una "figura" i un "fons".
Un exemple de Gestalt seria: acabo de parlar amb una persona i no he dit tal cosa perquè no m'he atrevit o perquè m'he bloquejat i ni tan sols se m'ha passatpel cap dir aquesta cosa. Quan em quedo sol m'adono que podria haver-li dit això o allò, i potser penso que si pogués tornar enrere ho diria. Perquè no se m'ha passat? Tindria que haver-ho dit. La vida continua i quan sorgeixen altres necessitats les atenc (la feina, els fills, la parella ...) i sembla que la "cosa no dita", la gestalt inconclusa, s'hagi oblidat però, quan he satisfet les mevesnecessitats aquesta torna a aparèixer i torno a dir-me: hauria d’haver-ho dit, com és possible que no hagi dit res, quan ha dit, jo hauria de haver-li contestat etc. I així es repetirà una vegada i una altra fins que tanquem aquesta gestalt.
Quan sorgeixen diverses necessitats simultàniament, l'organisme opera dins d'una jerarquia de valors, raó per la qual cosa atén primer aquella necessitatdominant. Aquesta es converteix en figura, concentrant tota l'atenció, i les altres necessitats passen a un segon pla, és a dir, retrocedeixen almenys temporalment, al fons.
Perquè l'individu satisfaci les seves necessitats ha de ser capaç de sentir-la, saber de la seva presència i de com actuar amb si mateix i al seu entorn, és a dir, ha d'interactuar necessàriament amb l'ambient.


Enfocamentgestàltic (EG)
L'Enfocament Gestàltic (EG) és un enfocament holístic, és a dir, que percep als objectes, i en especial als éssers vius, com totalitats. En Gestalt diem que "el tot és més que la suma de les parts". Tot existeix i adquireix un significat a l'interior d'un context específic, res existeix per si sol, aïllat.
El EG és essencialment una forma de viure la vida amb els peus ben posats aterra. És una manera d'arribar a estar en aquest món en forma plena, lliure i oberta; acceptant i responsabilitzant pel que som, sense usar més recursos que apreciar el que és obvi, el que ÉS.
El EG és en si mateix un estil de vida, d'allí que sigui més adequat anomenar-lo "enfocament", que és un terme més ampli, en lloc de "teràpia".
Aquest és el concepte clau sobre el qual s'assenta el EG. Enpoques paraules adonar és entrar en contacte, natural, espontani, en l'aquí i ara, amb el que un és, sent i percep.
El adonar-se del món exterior: és a dir, contacte sensorial amb objectes i esdeveniments que es troben fora d'un en el present, el que en aquest moment veig, toco, palpo, degusto o olor. És que és obvi, el que es presenta per si davant nostre. En aquest moment veig el meu llapislliscant sobre el paper formant una paraula, escolto el soroll dels carros passant per l'avinguda, oloro el perfum d'una jove que passa pel meu costat, sento el gust d'una fruita als llavis.
El adonar-se del món interior: És el contacte sensorial actual amb esdeveniments interns, amb el que passa sobre i sota de la nostra pell. Tensions musculars, moviments, sensacions molestes, coïssors,...