Govern Local

Govern Local



Taula de contingut

1. INTRODUCCIÓ: LA COMARCA. 3

2. CONSELLS COMARCALS 4

2.1 DIFERÈNCIES ENRE CONSELL COMARCAL I AREA METROPOLITANA 9
2.2 DIFERÈNCIES DE LA COMARCA RESPECTE LES DIPUTACIONS PROVINCIALS 10

3. TESI 11

4. CONCLUSIONS 13

5. BIBLIOGRAFIA 18

1. INTRODUCCIÓ: LA COMARCA.

Aquest treball en que ens endinsem al petit però alhora granmón de la comarca, té com a objectiu estudiar-la a fons i ser capaços de copsar de forma clara i concisa les seves virtuts, els seus defectes, així com tot el que hi pugui portar lligat. Cal dir que tot i que sovint és fonamental per a la prestació de multitud de serveis bàsics que determinats ajuntaments serien incapaços per si sols de prestar, la gent sovint identifica a la comarca com a quelcomllunyà i no li dóna el valor que realment té, per en multitud d’ocasions, desconeixement del que li aporta.
En qualsevol cas, per poder endinsar-nos en el coneixement més profund de la mateixa, cal en primer lloc definir d’una forma clara el concepte de comarca.

Aquesta segons la Llei de bases de règim local (LBRL), és definida com una entitat que agrupa municipis i les característiques dela qual determinen interessos comuns que necessiten una gestió pròpia o demanen la prestació de serveis en aquest àmbit (article 42.1).
Tot i aquesta definició, en el cas espanyol trobem diversos exemples molt divergents, cosa que mostra la diferent forma d’entendre o concebre un mateix element.

Catalunya, com en molts altres aspectes, és la Comunitat Autònoma capdavantera pel que fa a laformació de comarques per a la seva divisió territorial.
Igual que les comarques, hi ha moltes altres maneres de distribuir el territori, però el comarcal és el triat pel nostre país, on entre d’altres s’inclou en el darrer Estatut d’Autonomia.

Tot i que moltes altres comunitats han optat en dividir el seu territori també en comarques, aquestes es basen sobretot a la prestació de serveis o ala mera ordenació del territori però no pas a la creació d’un marc territorial amb capacitats administratives sobre el territori com les que corresponen al municipi o província. Així doncs la comarcalització catalana presenta característiques específiques que intentarem anar concretant al llarg de tot el treball.

Concretament, a l’Estat Espanyol totes les Comunitats Autònomes de la península ide les illes balears tenen el territori dividit en comarques, els únics territoris de l’Estat Espanyol que no tenen comarques son les illes Canàries que funcionen amb mancomunitats i no tots els ajuntaments estan mancomunats, i Ceuta i Melilla. Aquestes dues parts del territori Espanyol tenen en comú, que no són territoris de la península i que els dos són vestigis d’antics territoris colonials.Un cop haguem vist, què és la comarca, la seva inclusió i divisió al territori, així com les seves funcions i distribució, intentarem fer les modificacions que al nostre parer considerem oportunes per tal d’evitar qualsevol mena d’ineficàcia, ineficiència i/o duplicitat per d’aquesta manera poder aprofitar al màxim els recursos públics donat que ara més que mai hi ha una forta restricciód’aquests per a la prestació de serveis. A més, cal superar l’homogeneïtat que encara avui regna entre comarques, ja que les importants heterogeneïtats territorials obliga o hauria d’obligar a que les prestacions de serveis entre comarques fossin diferents en funció de les necessitats.

Finalment, considerem convenient dir que tot i que és cert que de forma imaginària hi ha pocs límits i per tantestaríem oberts a qualsevol mena de modificació, cal que siguem realistes i proposem modificacions o els canvis que considerem oportuns tenint en compte la dificultat dels mateixos tant polítics com legals.

2. CONSELLS COMARCALS

Em primer lloc, cal tenir present que l’actual regulació dels consells comarcals es troba al Decret Legislatiu 2/2003 de 4 de novembre. En aquest decret,...