Grupos de presión

Estudi dels grups d’interès en la seva funció de “lobbying”

Introducció

■ Objectiu d’analitzar els grups d’interès, les seves formacions, els seus objectius i influències que exerceixen sobre els centres de poder.
■ La incidència d’aquests grups en l’activitat governamental i legislativa és un dels temes que més ha preocupat a la ciència política i econòmica.

Concepte de grupd’interès

■ Grup organitzat de persones o institucions que manifesten interessos comuns als seus membres.
■ Aquests interessos no encaixen amb els interessos generals de la societat.
■ Realitzen accions destinades a influir en les institucions del poder públic per produir decisions d'aquest favorables als seus fins.
■ No desitgen de forma directe el control del poder polític,simplement influir en els centres de presa de decisions, ja siguin de l’àmbit Legislatiu, Executiu o en qualsevol de les diferents administracions públiques.

Problema de terminologia

■ Molts autors utilitzen i equiparen al grup d’interès amb el grup de pressió.
■ Truman (1951) distingeix les dos expressions: els grups d’interès no es troben organitzats formalment. Els grups de pressió,com a cas particular dels anteriors, han de complir els requisits de formalització organitzativa i existència d’un mínim d’interacció entre els membres.
■ Dir grup de pressió equivaldria a dir grup d’interès petit.
■ Per aquest treball utilitzem indistintament les dues nomenclatures, però ens centrem en l’anàlisi dels anomenats grups de pressió i obviarem els grups d’interès grans perla seva poca capacitat tant de mobilització com d'influència.

Classificació

■ Existeixen moltes classificacions diferents. La més extensa, de Gurvitch, estableix 63 divisions.
■ Grups de persones (p.e. sindicat) i grups d’organitzacions (p.e. federació de sindicats)
■ Grups exclusius (la raó de ser és únicament exercir pressió) i grups parcials (la pressió no és la únicafinalitat, només la utilitzen com a instrument addicional)
■ Grups promocionals (objectiu promoure un ideal o causa determinada, p.e. societats protectores d’animals) i grups funcionals (parlen en nom d’una funció reconeguda de la societat, p.e. agrupació de comerciants)
■

■ Grups privats (tots aquells que sorgeixen de la societat civil) i públics (desenvolupen funcions dins del poderestatal, p.e. organitzacions de funcionaris)
■ Grups directes (pressionen a la recerca del seu propi interès) i indirectes (posen al servei de tercers la seva influència a canvi d’una remuneració)
■ Grups materials (persegueixen interessos com: alça de preus, deduccions tributàries, deduccions, etc.) i morals (p.e. agrupacions culturals, religions, etc.)
■ Aquestes són algunes de lesdivisions, a tall d’exemple, dels grups d'interès.

Formes d’actuació

■ Destacar algunes de les formes d’actuació que al llarg del temps han utilitzat els grups de pressió per tal d’aconseguir els seus objectius, les anomenem de més a menys lícites.
■ La informació, la persuasió, la intimidació, l’amenaça, el xantatge, el suborn i la corrupció, el sabotatge i la violència.
■Informar als polítics sobre els seus interessos és la conducta més usual dels grups de pressió per tal d’influenciar-los; però no hem d’oblidar que el suborn i la violència són pràctiques comunes, principalment en països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament.

Legitimitat

■ S’ha discutit molt sobre si l’activitat d’aquests grups és lícita o il·lícita, segons enquadrin o no dins delmarc institucional, trobant opinions molt variades que van des de considerar-la delicte fins a catalogar-la com un requisit de la democràcia.
Calderón “Els grups de pressió, quan desenvolupen una acció lícita, pública i clara, compleixen una funció útil dins de la dinàmica institucional (...). En tal cas, aquests grups actuarien com a poders de contrapès en la societat.”

Linares Quintana :...