Gràcies per la propina

Argument

Ferran Torres narra retrospectivament la seua infantesa i joventut al poble imaginari de l'Horta (València) Benicorlí, on ell i el seu germà Pepín van ser criats, després del suïcidi de la seua mare, pels seus dos oncles, Tomàs i Ramonet, i el seu avi, una família liberal i no gens convencional, però feliç i unida.
[modifica]Personatges

-Ferràn: es un jove que s’ha criat amb elseu germà Pepín. De xiquet era intel•ligent però no li agradava estudiar. No es religiós. Es el més llest dels dos germans. Li podia més el cor i per això li costava molt deixar les xiques amb les quals estava inicialment per a poc temps. Ell i el seu germà ho havien fet tot junts des de xicotets, per això pensaven el mateix de les coses. Físicament, es baixet i de poc pes i te poc èxit amb lesxiques comparat amb el seu germà. A pesar de no ser molt atractiu, no es tímid, es relaciona be amb els demes i sap actuar davant de qualsevol circumstància.
-Pepín: era atrevit i tenia presència física, podia tindre qualsevol xica. Era molt alt. Tenia un cos fibrós i una cara atractiva amb una barba. Sempre feia les coses conjuntament amb el seu germà Ferràn, i des de xicotes eren inseparables. Enles relacions que iniciava amb les xiques, Pepín era més canalla i tenia menys perjudicis en deixar alguna xica que Ferràn. Des de xicotet no li va agradar estudiar, i quan va ser expulsat juntament amb el seu germà va decidir treballar amb el seu oncle i així ser lliure. Li agradava anar a les sales de ball, eixir a València per les nits per divertir-se i veure combats de boxeu.
-Tomàs: eral’oncle de Pepín i Ferràn i germà de Ramonet, que es van fer càrrec dels dos germans quan va morir la seua mare. A pesar de ser germans Ramonet i Tomàs eren molt diferents. Tomàs sempre estava fora, amb els negocis. Anava a cases de dones amb el Carraca on li feien servissis esporàdicament, no abusava com el Carraca. Bevia molt alcohol i fumava també molt. La seua forma de comportar-se i de dir les cosesimbuïa d’optimisme l’ambient. Era un home d’idees i de pensament lliberal. Utilitzava paraules poc escoltades per la gent, que desprès deia encara que no venien al cas, era per donar-se-les d’intel•lectual. Patia atacs asmàtics, que en l’ultima etapa de la seua vida li van fer perdre la vitalitat en tot el que feia, cosa que li va provocar un canvi en el seu caràcter. No volia cap compromís i peraixò no es va casar a pesar d’haver-hi tingut una filla amb una dona a la qual ell volia molt. .
-Ramonet: li agradava estar a la casa amb l’avi o treballar el camp cultivant-lo. S'encargava del cuidat de l’avi fins que va morir. Era molt atent amb Ferràn i Pepín i de vegades els intentava aconsellar de coses que no feia Tomàs. Era l’home de casa, ell la portava i solament eixia el dijous ambPepín, Ferràn, Tomàs i l’avi per anar al cinema i els dimecres. Era molt tímid. Des de sempre havia ocultat el que feia els dimecres i quina era la seua inclinació sexual. Estava molt trist desprès de la mort de l’avi i l’oncle Tomàs i a més havia deixat el seu amant. Era tan reservat que, a pesar de que sabia que Ferràn i Pepín sabien que ell era homosexual, no s’atrevia parla del tema amb ells. Vaser Ferràn qui va aconseguir que recuperara el somriure i perdera així els perjudicis que tenia.
[modifica]Personatges secundaris
-Tono el Banderillero: era l’únic amic íntim de Tomàs al poble, propietari de l’establiment Bollos i Panquemaos el Banderillero. Portava un bigoti de pèl rogenc barrejat amb canes, celles poblades, una cara en definitiva afaiçonada en un museu de cera, d’alçadanormal i amplària abusiva. El Banderillero militava en el comunisme i per tant tenia idees polítiques lliberals com Tomàs i els dos es sentien perseguits pel règim. Era un tipus molt divertit i extraordinàriament bromista i per això congeniava amb Tomàs. Però no hi era al Boqueron amb Tomàs.
-El Carraca: era soci circumstancial de l’oncle Tomàs i que Ferràn i Pepín el coneixien perquè ell es...