Hº de l'art- Art Grec

1.1. L'ART CLÀSSIC: GRÈCIA
0. Introducció: marc històric i cultural
01. Context històric, marc geogràfic i esquema cronològic
L’Hèl·lade
La civilització grega es va desenvolupar, originàriament, al voltant del mar Egeu: al sud de la
península Balcànica, a la península del Peloponès, a les illes del mar Egeu i a la costa occidental
de la península d’Anatòlia (Àsia Menor).
Des del punt devista polític, els grecs estaven organitzats en polis: petits estats compostos per una
ciutat i les terres dels voltants. Les polis gregues eren políticament independents.
Malgrat aquesta divisió política, tots els habitants de les polis gregues compartien una mateixa
forma de vida i cultura, anomenada hel·lènica. La cultura grega estava definida per la llengua, la
literatura i la religió, i esmanifestava amb celebracions religioses i esportives comunes.
La Grècia arcaica i les colonitzacions (segle VIII-VI aC)
En aquesta època, el domini de les polis estava en mans d’un nombre reduït de famílies:
l’aristocràcia. Els aristòcrates eren els propietaris de les terres, monopolitzaven el poder polític.
La resta de la població constava majoritàriament de camperols, amb poquespossibilitats
d’accedir a la propietat i de millorar les seves condicions de vida.
Aquest fet, juntament amb la pressió demogràfica (la població augmentava i no hi havia recursos
alimentaris per a tots), va provocar una important emigració. Així, molts grecs marxaren cap a la
costa del mar Negre i a altres llocs de la Mediterrània, on van fundar noves polis, en les quals
s’establiren definitivament.Aquest fenomen s’anomena colonització.
La colonització grega, que es va produir entre els segles VIII i VI aC, s’estengué fonamentalment per
la zona nord de la Mediterrània. Al començament, els grecs van colonitzar el nord de Grècia, el sud de
la península Itàlica i l’illa de Sicília, anomenada Magna Grècia. Posteriorment, iniciaren la seva
expansió cap a Egipte i la Mediterrània occidental,bàsicament per la costa sud de l’actual
França (Marsella) i la costa septentrional de Catalunya (Empúries i Roses).

Un grup de colons grecs d’una mateixa polis es traslladaven a una regió apta per a l’agricultura i
el comerç i hi fundaven una nova polis, que esdevenia independent, per bé que continuava tenint
relacions culturals i comercials amb la polis mare o metròpoli. Els grecs es mantenien almarge de
la població autòctona, però hi establien relacions comercials: adquirien productes agrícoles i en
venien de manufacturats, com ara ceràmica i objectes de ferro.
Les relacions comercials que es van generar en el món grec trasbalsaren les relacions socials en
el si de les polis, ja que van sorgir grups de comerciants i artesans enriquits gràcies al comerç que
trencaren el monopoli delpoder econòmic, que fins aleshores havia estat a les mans de
l’aristocràcia.
L’època clàssica (segles V-IV aC)
Al llarg del segle VI aC, el malestar social que hi havia a Atenes entre l’aristocràcia latifundista,
per un costat, i els camperols sense terres i la burgesia comercial, per l’altre, va desembocar en un
seguit de reformes socials i polítiques. D’aquesta manera, al segle V aC,s’instaurà a Atenes un
règim de democràcia limitada, en el qual els ciutadans –homes lliures nascuts a Atenes o de pares
atenesos – intervenien en el govern de la polis.
D’altra banda, al segle VI aC, els perses, poble del Pròxim Orient que havia format un gran
imperi, van conquerir les polis de l’Àsia Menor i provaren de sotmetre el territori grec peninsular.
Així, es van iniciar una sèrie deguerres entre grecs i perses, conegudes com a guerres mèdiques

(500-479 aC). Els conflictes bèl·lics van acabar amb la retirada persa i l’augment del prestigi
d’Atenes, la polis grega que havia encapçalat la lluita contra els invasors.
Així començà una etapa, al segle V aC, en què Atenes es convertí en la polis dirigent del món grec:
dominant la lliga de Delos, Atenes s’enriquí a costa de...