Histona h1

ESPECIFICITAT DELS
ANTICOSSOS αH1 i αH1P

Specificity of the antibodies αH1 αH1P
Verification of the specificity of the antibodies anti-H1 and anti-H1 phosphorylated with the subtypes H1º and H1e of the histone H1

Comprovació de l’especificitat dels anticossos anti-H1 i anti-H1 fosforilada amb els subtipus H1º i H1e de la histona H1

“Nothing in this world is to be feared... onlyunderstood.”
Marie Curie

Voldríem agrair a tothom que ens ha seguit en l’elaboració del treball:
A la Rita López, per les llargues converses que ens han aclarit infinitat de dubtes
A l’Alicia Roque, per les llargues i instructives hores al laboratori
A la Immaculada Ponte, per organitzar el programa ARGÓ
A la Tere Pardo, per ser la nostra tutora del treball en funcions
i per ajudar-nos a cadapas de l’elaboració del treball
A l’Antonio Cruz, el tutor del treball de recerca, que ens va ajudar a començar.

ÍNDEX

CONTINGUT | PÀGINA |
1. Introducció del treball | 6 |
2. Hipòtesi del treball | 9 |
3. Objectius del treball | 11 |
4. Introducció teòrica | 13 |
4.1 Introducció4.2 Proteïnes4.2.1 Definició: Què són les proteïnes?4.2.2 Estructures4.2.3Característiques 4.3 Histones4.3.1 Definició: Què són les histones?4.3.2 Histones core 4.3.3 Funcions histones4.4 Anticossos 4.4.1 Definició: Què són els anticossos? | 1414141417181818192020 |
5. Part pràctica | 21 |
5.1 Introducció: clonatge, expressió i caracterització de la histona H1º5.2 Instal·lacions5.3 Material 5.3.1 Material de laboratori 5.3.2 Màquines 5.3.3Compostos químics | 222324242628 |
5.4 Desenvolupament de la pràctica5.4.1 Soques bacterianes genèticament modificades5.4.2 Preparació del medi de cultiu5.4.3 Expressió del gen5.4.4 Lisis cel·lular5.4.5 Purificació per cromatografia de quelats metàl·lics5.4.6 Purificació per cromatografia de filtració en gel5.4.7 Determinació de la quantitat d’histona H1º obtinguda5.4.8 Liofilització5.4.9Espectroscòpia infraroja (FTIR)5.4.10 Primera electroforesi de la histona H1º5.4.11 Fosforilació5.4.12 Segona electroforesi de la histona H1º5.4.13 Tinció amb blau Coomassie5.4.14 Western blot5.4.15 Aplicació dels anticossos anti-H1 i anti-H1 fosforilada | 29292931323339404242444647535458 |
6. Conclusió del treball | 66 |
7. Entrevista | 69 |
8. Valoració | 72 |
9. Annexos | 74 |9.1 Article: “Estructura de la cromatina”9.2 Article: “Origen de los tumores”9.3 Western blot o immunoblot9.4 Estudis sobre l’estructura de l’H1 i mutants | 75798183 |
10. Bibliografia | 85 |
8.1 Llibres8.2 Pàgines web | 8686 |
11. Abstract | 88 |

1. INTRODUCCIÓ

1. INTRODUCCIÓ

“El treball de recerca”... Un tema que sempre està present en les converses dels alumnes de primer isegon de batxillerat. A tercer d’ESO, senties com la gent comentava coses sobre el treball pels passadissos de l’institut i tothom es preguntava què seria aquell projecte que els duia tant de bòlit. Arribàvem a quart i quan parlaven del batxillerat ja incloïen l’elaboració del treball de recerca i, a partir d’aquell moment, els alumnes ja ens començàvem a plantejar de què el podíem fer. La preguntaque ens fèiem més sovint era: “De què el fas tu, el treball de recerca?”, o com diem normalment, per escurçar el terme: el TDR. Quan vam arribar a primer de batxillerat, ens va tocar decidir el tema final, que vam canviar i modificar prop de mil vegades, fins que va arribar el tercer trimestre de primer de batxillerat i ens va tocar dir quin tema havíem triat, per sort després d’haver vist quèhavien fet els companys un any més grans, que ja l’havien presentat. L’elecció del tema és una tasca difícil d’acomplir i molt llarga, ja que aquesta és la que es treballa durant tot l’estiu de primer a segon i part de segon de batxillerat.

Després de passar per tots els temes que ens oferia cada assignatura i buscar informació sobre possibles treballs que fossin interessants, originals,...