historia de españa

LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ
El pronunciament de Martínez Campos el desembre de 1874 (acollit favorablement per l’exèrcit i per les forces polítiques conservadores) va significar la restauració de la monarquia en la persona d’Alfons XII. El polític cabdal del moment va ser Antonio Cánovas del Castillo, que va assumir la regència fins a la tornadadel rei, el gener de 1875.
Cánovas no cercava el retorn als temps d’Isabel II sinó que volia vertebrar un nou model polític que superés alguns dels problemes endèmics del liberalisme precedent. Per aconseguir-ho es va proposar dos objectius:
Elaborar una constitució que vertebrés un sistema polític basat en el bipartidisme.
Pacificar el país posant fi a la guerra de Cuba i al conflicte carlí.CONSTITUCIÓ DEL 1876
Mostra de liberalisme doctrinari
Sufragi censatari (limitat als més grans contribuents)
Sobirania compartida entre les corts i el rei
Caràcter conservador i inspirada en els valors històrics tradicionals de monarquia, la religió i la propietat.
Corts bicamerals (Senat+Congrés de Diputats)
Proclama la confessionalitat de l’Estat
Declaració de drets, que a lapràctica va suposar més una restricció.
Cánovas va introduir un model bipartidista: s’alternaven en el govern conservadors i liberals (partits dinàstics). S’acceptava que hi hauria un torn pacífic que garantia l’estabilitat constitucional. L’exèrcit va quedar subordinat al poder civil.
L’estabilitat del règim va dur a la fi de la guerra carlina i cubana. La conseqüència immediata de la derrotacarlina va ser l’abolició definitiva del règim foral (el 1878 es van concedir però concerts econòmics). La Pau de Zanjón (1878) va posar fi a la Guerra dels Deu Anys.

LA VIDA POLÍTICA I L’ALTERNANÇA EN EL PODER
Cánovas va transformar el partit alfonsí en el partit liberal conservador i que va acabar sent anomenat simplement Partit Conservador. El seu projecte necessitava un altre partit de caràctermés progressista i en va proposar la formació a Sagasta, que va formar el Partido Liberal Fusionista que més tard va ser conegut com a Partido Liberal.
Eren partits de minories amb unes bases socials que es nodrien principalment de les elits econòmiques i de la classe benestant, defensaven la monarquia, la constitució, la propietat privada i la consolidació de l’Estat Liberal, unitari icentralista. Però presentaven alguna diferència:
Conservadors inclinats a l’immobilisme, sufragi censatari, defensa Església i ordre social
Liberals  sufragi universal masculí, reformisme social progressista i laic.
L’objectiu era assegurar l’estabilitat constitucional. Quan un govern tenia desgast polític, el monarca cridava el cap de l’oposició a formar govern i aquest convocava eleccions. Elsistema del torn pacífic es va mantenir durant més de vint anys gràcies al frau electoral, al CACIQUISME. Aquest fenomen es va convertir en una pràctica habitual en les eleccions i es va produir a totes les regions d’Espanya però va ser especialment important a Andalusia, Galícia i Castella. El triomf del partit que convocava les eleccions era convingut prèviament i s’aconseguia pel falsejament delsresultats. Els cacics eren persones notables procedents sobretot del medi rural, de gran influència i que orientaven la direcció dels vots tot agraint amb favors la fidelitat electoral i discriminant a aquells que no respectaven els seus interessos. Eren els qui manipulaven els resultats d’acord amb els governadors civils (TUPINADA).
DESENVOLUPAMENT DEL TORN DELS PARTITS
Entre el 1876 i el1898 el torn va funcionar amb regularitat: sis eleccions les van guanyar els conservadors i quatre els liberals. Durant el primer govern liberal de Sagasta es va introduir el sufragi universal masculí per als comicis particulars. La mort d’Alfons XII (1885) va impulsar un acord entre conservadors i liberals, l’anomenat Pacte d’El Pardo amb la finalitat de donar suport a la regència de Maria...