historia de españa

La decadència ominosa (1823-1833)

1823-1825:
Ferran VII inicia un període de repressió contra els liberalistes: afusellaments, empresonaments i exiliats, en escampant el terror pel país (Riego, Mariana Pineda...).
Continua el greu problema econòmic, agreujat per la pèrdua de les colònies americanes. Els privilegiats es neguen a pagar impostos i s’han de controlar les despeses.
A partirdel 1825:
El monarca es veu obligat pels problemes econòmics a pactar amb la burgesia liberalista moderada:
Govern de Cea Bermúdez.
Es promulga l’aranzel proteccionista a favor del tèxtil català (es posa un impost als productes tèxtils que venien de fora d’Espanya, sobretot de Gran Bretanya, on, degut a la industrialització, els teixits eren més barats i de millor qualitat que els catalans).
Noes restaura la Inquisició.
Es nomena a un liberal ministre d’Hisenda.
El sector més absolutista, el descontentament del qual era degut a que creuen que la monarquia torna a ser “presonera” dels liberals i era encapçalat per la noblesa i el clero, s’oposa a la nova actitud del monarca:
Revolta de Els Malcontents a Catalunya (1827)
S’organitzen al voltant del germà i previsible successor, reiCarles Mª, ja que ell té descendència i Ferran VII no (que juntament amb el liberalisme era el gran problema de Ferran VII)
Conflicte dinàstic:
1830: Neix Isabel, la primera filla de Ferran VII, i ell promulga la Pragmàtica Sanció, que abolia la Llei Sàlica, segons la qual no podien regnar les dones si hi havia homes en la línia successòria.
Els partidaris de Carles Mª faran que el rei,moribund, torni a instaurar la Llei Sàlica al setembre de 1832, però al seu testament restableix definitivament la Pragmàtica Sanció (desembre de 1832) i deixa el tron a Isabel, però com aquesta accedí al tron als tres anys d’edat Ferran VII va deixar de regent a Maria Cristina, la seva dona, que al cap d’un temps tindrà una altra filla.
Els partidaris de Carles Mª (anomenats carlins) nomenaran a aquestrei Carles V i s’oposen a Isabel, començant així la primera guerra carlina.
No és només una guerra dinàstica, sinó social: els absolutistes partidaris de l’Antic Règim (carlins) s’enfrontaran a la regent Maria Cristina, que necessitarà l’ajut dels liberals (pactes) per tal de conservar el poder de la seva filla, Isabel II, recolzada pels isabelins.
Independència de l’Amèrica Hispànica

AAmèrica s’havia produït un creixement econòmic important al segle XVIII que havia beneficiat la burgesia criolla (blancs nascuts a Amèrica).
Els criolls es queixen:
Tracte discriminatori (tenen càrrecs menors).
Paguen forts impostos.
Control espanyol (sobretot comercial).
Tenen l’exemple de la independència dels EUA.
Quan amb les guerres napoleòniques Espanya perd el control d’Amèrica, aquestsgrups es convertiran en independentistes.
Des de 1808 s’obre el procés d’independència:
No reconeixeran (acceptaran) a Josep I ni la Junta Suprema Central. Es creen juntes que assumeixen el poder i algunes esdevenen autònomes.
San Martín: proclama la independència d’Argentina el 1810.
Bolívar, Hidalgo, Morelos i d’altres reclamen la independència per a la resta de colònies.
Ferran VII noaccepta la independència d’aquestes colònies. Tampoc no fa pactes. Envia l’exèrcit a lluitar:
Les victòries americanes son constants i la independència dels diferents països se succeeixen (Argentina el 1816, Perú i Bolívar el 1824...). Amb la derrota d’Ayacucho es posa fi a la presència espanyola a l’Amèrica continental.
Només Cuba i Puerto Rico continuen sent colònies.
Les conseqüències d’aquestaindependència van ser:
Agreujament dels problemes polítics i fiscals a la monarquia espanyola.
Fracàs del somni d’un gran Imperi espanyol.
Fracàs del somni dels llibertadors d’una Amèrica unida per la divisió de noves repúbliques pels interessos dels cabdills locals (terratinents) i de la burgesia comercial.
Abandonament d’indígenes i negres, que protagonitzaran convulsions socials....