Historia del arte

Arquitectura del Segle XX

- Context històric i cultural

L’art del segle XX va estar molt influenciat per la situació mundial política i social del moment. És un art que surt de la realitat. Els valors de la raó i la ciència que es van estendre amb la Il·lustració van entrar en crisi amb les dues guerres mundials, que van crear un clima tens i inestable, amb molt d’horror i destrucció.Més tard, a la crisi del Crack del 29, també va canviar la societat, i a partir d’aquí es van crear moviments artístics de protesta. Per altra banda, el progrés científic i tecnològic va avançar i va crear l’automòbil, l’avió, la televisió, entre d’altres, fins a fer possible l’arribada de l’home a la lluna.

Aquests canvis artístics i socials es van reflectir en les continues lluites entre lesclasses socials juntament amb el triomf de les primeres revolucions proletàries; i els canvis polítics es caracteritzen pel desenvolupament de la Revolució Russa com a base del canvi del plantejament polític i les dues guerres mundials que van provocar un gran impacte psicològic en tot el món.

Culturalment, el segle XX es caracteritza pel desenvolupament de noves escoles del cubisme, elsurrealisme i l’expressionisme; perquè el cinema es converteix en un mitjà massiu que donarà lloc a la moda i la música (principalment el jazz i el rock and roll com estils que aconsegueixen una gran evolució); i neix com a escola pròpia, el racionalisme arquitectònic.

- Arquitectura del Segle XX

L’arquitectura del segle XX, també coneguda com arquitectura moderna, està dominada pelfuncionalisme, conegut a Espanya gràcies al català Josep Lluís Sert al ser un dels màxims representants, ja que no es tracta d’un moviment artístic, sinó d’un principi racionalista que s’observa en diverses obres i, a més la seva funció ve donada per la forma. Cal mencionar que en el segle XX, els problemes de l’home actual són nous juntament amb les seves necessitats, amb la qual cosa provoca un canvi enl’arquitectura i en la seva funció, per tant, els arquitectes comencen a treballar el volum i els buits amb criteris i materials diferents. Amb això, aquesta arquitectura es caracteritza per la simplificació de les formes, l’absència de decoració i per la renúncia a la composició clàssica, degut a la substitució per una estètica més moderna, on trobem estils com el cubisme, l’expressionisme o elneoplasticisme entre d’altres. Però sobretot com ja hem dit anteriorment, l’ús de nous materials com l’acer o el formigó armat així com l’aplicació de les tecnologies, van ser els fets determinants que van canviar la forma de construcció dels edificis i de l’arquitectura en general. A la segona meitat del segle XX es van anar produint nous desenvolupaments del moviment arquitectònic juntament amb lesalternatives crítiques que sorgien i, fins i tot, es qüestionava el concepte de modernisme a través de la seva destrucció.

Dins de l’arquitectura del segle XX, trobem diferents estils:

Modernisme o Art noveau

És un estil que neix al final del segle XIX, a Bèlgica, i dura fins al principi del segle XX. És un art molt decorat i rebutja els clàssics, però en canvi recuperen elements del Gòtic idel Renaixement. Estava dirigit principalment a la burgesia, i els autors de les obres es consideraven artesans i també havien de dominar més d’un tipus d’art: la pintura, l’arquitectura, l’escultura, etc. S’inspira molt en elements de la natura (naturalisme) i defensa la llibertat creativa, és a dir, no segueix cap norma artística.

A Alemanya es dirà Jugendstil, i a Catalunya, Modernisme. Elsautors del modernisme més importants són Víctor Horta, Antoni Gaudí, Domènech i Montaner, i Puig i Cadafalch.

Racionalisme

Entre els anys 1925 i 1940, aquest estil s’estén per tot Europa. Es caracteritza per la simplicitat de les formes. També utilitza materials d’indústria, com el formigó armat, perquè és un material barat, adaptable, i permet la construcció de l’esquelet de l’edifici...