historia españa

El Expedient Picasso és el nom amb què coneix a l'informe redactat pel general de divisió Juan Picasso González, destinat en el Consell Suprem de Guerra i Marina, en relació als fets esdevinguts en la Comandància General de Melilla en els mesos de juliol i agost de 1921: l'anomenat Desastre d'Annual i l'abandó de les posicions.

Taula de continguts [amaga]
1 Història
2 Contingut
3Referències
4 Bibliografia
5 Enllaços externs
Història[modifica | modifica el codi]
Després de l'esfondrament militar, l'Alt Comissari Dámaso Berenguer, traslladat a aquesta plaça, va sol·licitar al ministre de la Guerra que un oficial general, nomenat per aquell, investigués els fets i depurés les responsabilitats que pertoqués. Mitjançant la Reial Ordre de 4 d'agost de 1921 el vescomte d'Eza,ministre de la Guerra, va nomenar al general Picasso perquè investigués a la pròpia plaça de Melilla els fets, amb l'ajuda de l'auditor de brigada Juan Martínez de la Vega y Zegrí. No obstant això, el desastre es va revelar de tal envergadura que el govern d'Allendesalazar es va veure obligat a dimitir. A l'agost de 1921, el rei Alfons XIII encarrega formar Govern a Antoni Maura, qui va nomenar Juan dela Cierva com a ministre de la Guerra.

Picasso ja havia començat les seves investigacions a Melilla, i el 15 d'agost va enviar al general Berenguer un escrit sol·licitant els plans d'operacions que havien guiat l'actuació del general Silvestre i les seves tropes. El general Berenguer, preocupat que la investigació pogués mostrar les responsabilitats de l'Alt Comandament (concretament, les sevespròpies), va traslladar l'escrit al ministre de la Guerra el 20 d'agost, sol·licitant instruccions sobre aquest tema i manifestant així mateix que no es considerava autoritzat a proporcionar tal informació per ser matèria reservada. Pressionat el ministre, es va dictar una nova Reial ordre el 24 d'agost, aclarint al general Picasso que els acords, plans o disposicions de l'Alt Comissari quedavenfora de les seves investigacions, i que havia de limitar-se als fets realitzats pels caps, oficials i tropa per deduir responsabilitats en els casos en els quals no s'haguessin complert les obligacions militars.

El 31 d'agost el general va manifestar en carta al ministre el seu desacord amb la Reial Ordre, manifestant que s'havia d'investigar sense exceptuar a ningú, incloses les més altesinstàncies del comandament, ja que no es podien concretar les responsabilitats a successos incidentals, conseqüència natural i obligada dels errors i desencerts del comandament. Oferia també la possibilitat que se'l rellevés de la comissió encarregada per continuar el seu treball com a representant militar espanyol davant la Societat de Nacions.

Picasso decideix no dimitir i es trasllada a Melilla.Pren declaració a setanta-nou persones, només en relació amb Annual. Un a un, escriu «Mort», «Desaparegut», «Present» o «Plaça» al costat dels noms dels soldats i oficials que es van veure embolicats en el Desastre. El 23 de gener de 1922, després de nou mesos de treball, el General torna a Madrid amb un engruixat expedient de 2.433 folis. El 18 d'abril el general va lliurar l'expedient (i un resumfinal redactat per ell mateix) al Congrés.

Per Real Ordre comunicada el 21 d'abril, el Consell Suprem de Guerra i Marina va rebre l'expedient, passant-lo el 24 d'abril al fiscal militar, José García Moreno, que el 26 de juny el va retornar al Consell Suprem, pronunciant-se per passar l'actuat al reunit, en Sala de Justícia, per haver trobat indicis de responsabilitats penals, sol·licitantratificar tots els testimoniatges i esmenar les deficiències trobades; obrir expedient per detallar mèrits i recompenses; i comunicar l'actuat al Ministeri de la Guerra. Dos dies més tard, el 28 de juny, el fiscal togat, Ángel Romanos, va remetre un escrit al Consell identificant-se amb l'informe del fiscal militar.

El 6 de juliol es va reunir el Consell Suprem en ple, acordant passar l'actuat...