Historia Npsicologia

PRACTICA DEL COMENTARI DE TEXT

El text de A. Caparrós en endinsa en la crisi o crisis de la psicología. Quan ens plantegem la historia de la psicología ens trobem davant un dilema, és o no una ciència? Altres disciplines no han hagut ni de plantejar-se el seu caràcter científic, no s’ha questionat en cap moment al llarg de la seva història. Però la psicologia si, en primer lloc, fixem-nos enl’etimologia del terme psicologia (es la ciència de l’ànima o de la vida ànimica). Aquest terme no va ajudar en cap moment a donar-li un caràcter científic, més aviat tot el contrari, l’ànima no és pot estudiar científicament. Això ha comportat que els psicolegs a més de fer la seva tasca, han hagut de demostrar a les comunitats que també son científics, i conviure dins de la mateixa disciplinaamb diferents branques de saber. Ens trobem que no té el mateix rigor científic les investigacions que hagi pogut portar a terme un biòleg que un psicoleg. Es a dir, per depen quines disciplines, extreure unes conclusions i que aquestes siguin considerades científiques es irrefutable, per la psicologia, no. Això ha ajudat al fet de no haver-hi unitat entre els psicòlegs, doncs segons l’autor, elmotiu profund de la crisi cal buscar-lo en la propia epistemología de les ciències humanes.
La psicologia, sempre tindrà un valor afegit, doncs al no tenir un camp ben definit dins el coneixement científic, encara es dubte si forma part de les ciències biològiques o humanes.
Caparrós ens planteja el tema de la crisi de la psicologia agafant una perspectiva científica, determina que lapsicología es una ciència. La lectura d’Hergenhahn ens endisa dins la historia de la psicología fent un recorregut per tota la seva història per portar-nos a la pregunta si la psicologia es una ciència. Ens trobem davant d’aquesta situació, perquè a la psicologia sempre li ha mancat una unitat entre les diferents escoles que hi han hagut al llarg de la seva història, contraposant l’historicisme alpresentisme, tenint present que la psicologia actual no té perquè ser la millor, doncs si tenim el compte el passat no es repetiran les errades comeses. Això ha plantejat tota una sèrie de crisi, que s’han anat donat al llarg de totes les etapes. En cada època, s’han de tenir en compte tres factors: el Zetgeist (l’èsperit de l’època), els personatges més importants de la mateixa i el desenvolupamenthistòric (manera com els individus han contribuit al canvi d’una idea o concepte al llarg dels anys). Aquests tres factors s’influeixen entre si, i en el moment que es va plantejar la psicologia com a ciència, es quan l’èsperit de l’època se li va donar més importància a la ciència pura (l’obtenció de coneixements sense donar importància a la seva utilitat). Es per això que la visió del autor A.Caparrós, i el de la lectura d’Hergeenhahn es similar, doncs els dos tenen l’enfocament de la psicologia com a ciència, el primer plantejant la crisi que ha patit al llarg de la seva història com a disciplina, i l’altra donant-nos un enfocament històric de com hem arribat a aquest punt i com conceptes desenvolupats per psicòlegs que no eren científics, han arribat a ser recollits per altres que utilitzenel mètode cientific. Malgrat l’exposat, Hergeenhahn, ens diu que els psicòlegs no s’han de disculpar per els seus aspectes no científics, doncs aquest poden contribuir a l’explicació de molts coneixements de l’espècie humana.

Per una banda, A. Caparros ens parla del caràcter científic de la psicologia i el fet que els psicòlegs, sempre han hagut de reafirmar el seu caràcter científic. Lapsicologia sempre ha hagut de navegar entre dues aigües, per una banda les ciències socials i per l’altra les ciències naturals. No s’ha ubicat en cap dels dos camps, hi conviu com amb una intersecció. Això comporta que hi hagin corrents que utilitzin els metodes científics per demostrar les seves teories, però en altres que no es pugui mesurar el que s’està estudiant. Es per això que Caparrós...