Historia

1. La demografia espanyola en el segle XIX
A partir de la segona meitat del S.XVIII, la població europea va experimentar un creixement molt important. Aquest augment es coneix amb el nom de transició demogràfica ( pas del cicle demogràfic de l’Antic Règim al cicle demogràfic modern).
2.1. L’augment de la població espanyola
L’augment de la població va ser possible gràcies a les elevadestaxes de natalitat i a la disminució de la mortalitat, com a conseqüencia de les millores en l’alimentació i dels avenços en la medicina i la higiene. Entre el 1717 i el 1787, la població va augmentar un 40%. El canvi demogràfic va anar paral·lel a la pèrdua de la població de les zones de l’interior en benefici de les del litoral , exceptuant la capital .
* Les malalties epidèmiques: Elcicle demogràfic modern s’inicià amb la reducció de la mortalitat catastròfica. L’impacte mortal de la pesta negra, però , va ser substituït per altres malalties com la verola, la febre groga o el còlera, encara que mai amb els mateixos índex de mortalitat que abans.

2.2. El món rural i la crisi de subsistència
L’augment de la superfície de la terra dedicada a l’agricultura i lasubstitució progressiva del guaret per la rotació de conreus van contribuir a fer disminuir l’impacte de la crisi de subsistència , afectant les poblacions de l’interior de la Península. La poca vertebració del mercat espanyol va agreujar les crisis de subsistència que van afectar el país periòdicament al llarg de tot el segle.
2.3. El creixement urbà i les malalties socials
EL creixement de lesciutat que van tenir lloc al llarg del S.XIX va generar problemes mèdics i sanitaris nous. L’increment de la població , les dificultats d’aprovisionament de l’aigua potable i d’eliminació de les aigües residuals es van convertir en problemes greus. Les pèssimes condicions higièniques de les ciutats afavorien la difusió de malalties , com ara la tuberculosi. Les autoritats municipals van elaborarplans de transformacions urbanístiques les quals aportava solucions als problemes de salubritat. Ciutats com Barcelona, Madrid, Bilbao van aprovar plans d’eixample al llarg de la segona meitat del S-XIX.
2.4. Els fluxos migratoris
La indústria espanyola era incapaç d’absorbir tots els excedents de mà d’obra procedents del creixement demogràfic. Davant la situació de manca de feina vanemigrar a l’Algèria francesa com a mà d’obra barata. Altres destinacions van ser Argentina, Brasil , Urugay i Cuba. L’emigració d’America s’intensificà a la segona meitat del segle a partir dels anys 80. L’abaratiment de les tarifes de transport marítim va afavorir el trasllat de la població del continent europeu a l’americà. L’emigració catalana ca anar majoritàriament a Cuba.
1.5 La poblacióCatalana del S.XIX
Barcelona i les comarques properes registraven la densitat de la població més elevada, mentre que les comarques de l’interior, les del sud i les de muntanyes eren les menys poblades. Aquest augment va ser degut a l’acceleració del creixement de la població, com a resultat d’una alta nupcialitat i d’una alta fecunditat.
A partir de la segona meitat del segle, la natalitat i lafecunditat van baixar , alhora que es registrava una lenta davallada de la mortalitat, com a resultat del també descens de la mortalitat infantil i , sobretot, de la limitació de les epidèmies. Però també en la segona meitat del segle es va produir un increment de la població de les zones rurals cap a Barcelona i altres centres urbans.
El canvi de model econòmic i la manca d’expectatives van provocaraquest intens procés de transvasament del camp a la ciutat i de l’interior a la costa, que va generar un important desequilibri demogràfic.

2. L’agricultura i el món rural

3.5. Els canvis en el règim de propietat privada.
Entre el 1835 i el 1860 diversos governs liberals van intentar introduir reformes per a la modernització de la agricultura. Els canvis van ser :
*...