Historia

1.- La Catalunya finisecular del Vuitcents
La forta parcel•lació i en conseqüència l’augment dels propietaris va ser un motiu de creixença econòmica. Durant el 1880-1898 hi ha un fort increment degut a la filoxera francesa (etapa coneguda com La Febre d’Or).
El pes de la renaixença. Social, cultural i polític.
La Renaixença és un moviment cívic i cultural que s’esten al llarg dels estratssocials sense etiquetar-se dins un moviment polític. Com antecedents, podem trobar els fets transcorreguts durant les Guerres Carlines (1833-40) amb una gran emptenta descentralitzadora.
Sovint s'ha discutit l'oportunitat del terme Renaixença perquè comporta el seu antecessor, la Decadència; s'ha proposat la necessitat d'aprofundir en l'estudi d'aquesta mal anomenada Decadència; d'altra banda s'hanegat que sigui entesa com una època i se subratlla que és un moviment cultural que disposa d'estímuls inicials a la dècada compresa entre 1830 i 1840, però que es desenvolupa entre 1840 i 1880. Cada cop és més evident la urgència d'establir el moment en què s'empra de manera sistemàtica el mot Renaixença.
La Renaixença es consolida a l'entorn d'una burgesia culta que troba en el romanticismeun interès pel propi passat. Es reivindica un passat gloriós durant la formació de les diferents nacions europees, a l'edat mitjana. En el transcurs del moviment que coneixem com Renaixença, s'utilitza poc aquest terme davant Renaixement, referint-se a la llengua, a la literatura i a la pàtria. El primer cop que hi ha constància de l'ús del terme és quan Pere de Rosselló realitza un discurs com asecretari dels Jocs Florals de 1869. El 1871, es fundà la revista quinzenal La Renaixensa, però en els seus articles es continua emprant el mot Renaixement per a referir-se a la pàtria i a les lletres catalanes.
Renaixença és el període literari que va des del final de la Decadència fins al Modernisme, emmarcat per un moviment cultural i de conscienciació nacionalista més ampli ( abasta totes lesmanifestacions culturals), sorgit dins la burgesia arran de les transformacions provocades per la Revolució industrial. La Renaixença s'identifica clarament amb el redreçament cultural català i, sobretot, amb la recuperació de la seva llengua.
Lletraferits la cultura com a eix de tot en la persona.

Les forces polítiques i socials en la Restauració.
El sistema polític de la Restauració esbasava en l’existència de dos partits, el Conservador(Canovas del Castillo) i el Liberal (Sagasta), que s’alternaven en el govern. Es caracteritzava per un sufragi masculí però hi havia una continuïtat del caciquisme, sobretot en el medi rural, i per una alta abstenció en les zones urbanes. A partir de 1902, amb la majoria d’edat del rei Alfons XIII i la seva intromissió en el joc polític va agreujarla situació. I va haver-hi una successió de governs força inestables.

La desfeta colonial.
La derrota contra els EEUU, així com la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines, van afectar profundament l’opinió pública espanyola, que no estava preparada per a aquest desastre. La reacció espanyola va ser duta a partir de la Generació del 98, al•legant la Castella “espiritual”. Per altre banda, lareacció catalana va ser de modernitat i democraciael regeneracionisme posava de manifest la necessitat de fer reformes. Pel que fa a l’àmbit polític, els regeneracionistes criticaven el caciquisme i volien reformar l’Estat, i pel que fa a l’àmbit econòmic, volien crear més riquesa i promoure l’execució d’obres públiques.
2.- De la generació de 1901 a la Setmana Tràgica

Catalunya de Nou-cents iLliga Regionalista.
Regeneracionisme i Lliga regionalista seran moviments que aniran de la ma.
La Lliga Regionalista estava formada per diversos partits com la Unio Regionalista i el Centre Regionalista. Les eleccions municipals i generals van ser un èxit, amb polítics al capdavant com Cambó, Prat de la Riba, Cadafalch. El partit tindrà un diari propi La Veu de Catalunya(1899-1936). La Veu...