Historia

Tema 8: La crisi de la Restauració (1898 – 1930) 1. El fracàs de la regeneració del sistema 1.1 El desastre del 98 i el regeneracionisme La pèrdua de les restes de l’imperi no causa una greu crisi ni canvis polítics: o Repatriació de capitals = tornen espanyols amb diners aconseguits produint una reactivació econòmica en la indústria. o Ningú assumeix la derrota i les responsabilitats = hi harecel de l’exèrcit contra el poder civil (culpable segons els militars). o No hi ha canvis en el sistema polític, ni es perjudica la monarquia (el rei encara és menor d’edat). o La crítica sociopolítica s’estén per la societat:  sentiment de crisi de consciència nacional, que es fa visible en la “generació del 98”: centrada en la producció literària i artística, vol meditar el paper d’Espanya en laHistòria i en Europa.  moviment del Regeneracionisme: té incidència en la política del primer terç del s. XX (però poca efectivitat pràctica); (veure text) el principal portaveu és Joaquín Costa: o exposa les seves idees a l’obra “Oligarquía y caciquismo”, o denuncia la incultura, la decadència de l’oligarquia i l’endarreriment socioeconòmic; o proposa incentivar l’educació, la modernització(europeïtzació), la descentralització i una política hidràulica i agrària activa; o demana la mobilització de les classes mitjanes (fins ara neutres), conduïdes per un líder fort (“cirurgià de ferro”). 1.2 La crisi dels partits dinàstics Hi ha inestabilitat política a començaments del s. XX: o en els partits dinàstics han mort els seus líders inicials (Cánovas i Sagasta), o arriba al tron Alfons XIII(per majoria d’edat) i comença a fer intervencions polítiques (a diferència del seu pare), o tot això reclama una regeneració del sistema. Les propostes regeneracionistes dels conservadors: primer amb els darrers governs de la regència, els de Silvela i el general Polavieja, fins al 1905: (veure text) o inici d’una legislació social, o hi ha un projecte de descentralització de l’Estat(administrativa), o reforma política dels pressupostos (per pal·liar efectes pèrdua colònies); després el govern llarg d’Antonio Maura (1907-1909): o vol reformar el sistema (fer una revolució des de dalt, com el despotisme il·lustrat del s. XVIII) per poder-lo mantenir, o vol atreure les classes mitjanes:  ampliant l’autonomia de l’administració local,  fent una llei de reforma electoral (1907),  però noelimina el frau electoral i el caciquisme, sinó que l’augmenta; o practica l’intervencionisme econòmic i social:  és positiu per al desenvolupament del país,  legislació proteccionista (per al foment de la producció industrial nacional) i reforma de la marina,  legislació social potenciada, favorable a les classes mitjanes i baixes, i que busca mitigar el radicalisme obrer; o és destituït el1909 per la dura repressió de la Setmana Tràgica a Barcelona.
Història B2 - Tema 7

1

Salesians de Sarrià

Curs 2011 - 2012

SETMANA TRÀGICA Situació prèvia: Les potències imperialistes (Regne Unit, França, Alemanya) es reparteixen Àfrica en la Conferència d’Algesires (1906) i Espanya va aconseguir que se li reconeguessin els “drets” sobre el nord del Marroc. Més tard, pel TractatHispanofrancès (1912), s’establirà un protectorat francoespanyol sobre tot el Marroc, dividint-lo en dues zones. Espanya tindrà, per tant, colònies a l’Àfrica: o al nord el Rif, zona nord-marroquina, on ja tenia Ceuta i Melilla, i a la costa atlàntica Ifni (enclavament davant de les Canàries) i Riu d’or (o Sàhara espanyol); o entrada estimulada per interessos econòmics públics i privats (miners,ferrocarril, obres públiques...); o vol restaurar el prestigi perdut per l’exèrcit després de la guerra de Cuba (fomentat pels militars “africanistes” que volen tornar a ser potència colonial). En contra d’aquesta situació: o les tribus berebers de la zona, organitzades en grups o cabiles i encapçalades per líders coneixedors de la zona (actuen com les guerrilles). L’any 1909: o aquests rifenys derroten...