Historia

1

LA DOCTRINA POLÍTICA I ECONÒMICA DEL LIBERALISME
DEFINICIÓ DE LIBERALISME
Una part de la burgesia va combatre obertament la darrera forma de feudalisme, -l'Antic Règim-,
durant el segle XVIII, especialment en els moviments revolucionaris de 1776,-als EEUU-, i 1789 ,-a França-.
Aquesta lluita continuaria a Europa durant la els alçaments revolucionaris burgesos de 1820 i 30, per acabarseimposant, poc a poc, a partir de la Revolució de 1848.
Aquestos moviments revolucionaris que coneguem com Revolucions Burgeses, van nàixer amb la
pretensió d'imposar el model socioeconòmic de la burgesia: el capitalisme, així com en una ideologia: la
doctrina liberal, que recolliria els principis teòrics reguladors de la seua vida social i política.
Però, cal que fem una definició bàsica delliberalisme:
Liberalisme: És la doctrina social, política i econòmica que preconitza l'exercici de les llibertats i
drets, individuals i col·lectius.
Ara bé, hem de fer, un esforç de concreció i diferenciar, almenys inicialment, dos concepcions de
liberalisme, que generalment apareixen unides, però no sempre ho estan necessàriament (-com ho demostren
les dictadures d'Amèrica al llarg dels.XX-):
• Liberalisme polític: Doctrina que sosté el predomini social i polític dels drets i llibertats, -privats o
públics-, del conjunt dels individus de la societat, sense negar per això l'autoritat de l'Estat que, d'altra
banda, té la missió de salvaguardar-los de qualsevol agressió.
• Liberalisme econòmic (o lliurecanvisme): Doctrina que sostenen els partidaris de la lliure empresa,
que negael paper intervencionista i dirigista de l'Estat en les relacions econòmiques que s'establixen
entre individus, classes socials o nacions.
Aquesta concreció no explica, no obstant, els conflictes que, en la pràctica, aparegueren entre les
diferents forces de la burgesia liberal. Cal fer, per tant, una nova distinció:
• Liberalisme doctrinari (o conservador): Forma de liberalisme que, partintdels seus principis
generals: defensa de les llibertats i drets individuals o col·lectius, Estat de Dret o Constitucional,
divisió de poders, lliure participació dels ciutadans en la vida política i econòmica, etc.; no dubta, quan
els seus representants aconseguixen el poder, en establir restriccions sobre els drets i llibertats dels
ciutadans, -especialment en la vida política-, davant d'unaradicalització social, siga aquesta possible o
real.
• Liberalisme democràtic (o social): Forma de liberalisme que, en base als seus principis ideològics,
incidix en el caràcter social de qualsevol legislació política o econòmica, propiciant la presa de
mesures encaminades a garantir una major justícia social a través de la demanda de: sobirania nacional
o popular, sufragi universal, millordistribució de la riquesa i de la propietat, atenció social als més
desfavorits en aspectes sanitaris, educatius, etc.

PRINCIPIS GENERALS DEL LIBERALISME
La burgesia interpretava el món de forma optimista, ja que era una classe social en ascens que es veia
capaç de crear un futur de progrés per a la humanitat. És per això que els seus ideals o principis estigueren
sempre lligats a aquest idealde progrés social, polític i econòmic.
Les bases d'aquesta ideologia burgesa es poden resumir en les següents idees o principis ideològics:
a)
Idea de progrés: La història és, per a la burgesia, un conjunt d’esdeveniments marcats per la raó, la
capacitat de raonar. L'evolució social està basada en el domini de l'home sobre la naturalesa i en una
relació entre els hòmens que es fonamenta enl'ús de la raó, única porta en el camí del perfeccionament.
La guerra és enemiga del progrés, perquè l'impedix; és un fracàs de la raó en les relacions humanes.
b)
Idea de llibertat (econòmica, política i social): La relació entre els hòmens ha de desenrotllar-se en
llibertat per a ser fructífera; solament així serà possible el triomf de la raó i es podrà aconseguir la
felicitat, -entesa,...