Historia

RESUM DELS CAPÍTOLS
MINIRESUM DE LA PRIMERA PART FINS EL CAPÍTOL 6
JOSEP MELCIOR PRAT I SOLÀ
La seva traducció va ser usada pels protestants. Va ser reeditada però, com que els catòlics no l’avalaven, es va vendre POC.
*Cal tenir en compte la virulència d’una part del Clergat envers el protestantisme.
Els Evangelis publicats a partir dels anys 20:
Ortografia modernitzada
Possessius (elsseus)
Article (el)
Tractament envers Déu (tu)
*Tenen una funció adaptadora.
Volumets independents dels Evangelis es publiquen entre a finals dels 20 – primera meitat dels 30. S’especifica que són traduccions del grec (i no de la Vulgata). És un model de traducció àgil i funcional.
*Hi havia molta divulgació de Bíblies protestants en català fins a mitjan Guerra Civil.
Importància de lestraduccions bíbliques en l’àmbit lingüístic: signifiquen que la llengua s’està normalitzant i enfortint.
Octubre 1906: I Congrés Internacional de la Llengua Catalana. La traducció de la Bíblia hi té un paper molt important. En els discursos es defensa una traducció dels clàssics (tots!) a partir de la llengua original i enriquint el català (modismes estrangers, arcaismes útils...).
MOSSENFREDERIC CLASCAR
Era religiós i lingüista també (va guanyar un premi als Jocs Florals). El 1905 comença a traduir els Evangelis de les dominiques al butlletí de Montserrat. 1909: Los Sants Evangelis, en fascicles (interrompuda per la manca d’interès del públic). Va començar a traduir la Bíblia de l’original, no de la Vulgata (va morir deixant-la a mitges).
*Les tres traduccions de la Bíblia (Clascar,Fundació Bíblica i Montserrat) contrasten amb la del Foment de Pietat Catalana (que volien una Bíblia apta pels humils, no només pels literats).
EL FOMENT DE LA PIETAT CATALANA (1916)
Institució fundada per Eudald Serra i Buxó, sota la presidència honorària dels Bisbes de Catalunya, destinada a editar llibres religiosos en català a preus assequibles (era una institució no lucrativa). Volconvertir els catòlics per costum en persones més formades, amb capacitat de resistir la laïcitat de la societat moderna.
*No donen importància al fet de publicar-ho tot en català, ho donen per suposat.
Estava escrita en un llenguatge MOLT planer. Alguns, com la revista El Bon Pastor, no hi estaven d’acord perquè calia dignificar la llengua (el que realment volien era dignificar els capellans i quetots els altres no entenguessin la Bíblia).
Tradueix de la Vulgata però té en compte l’original; tot i això, segons el llibre, es decideix si donen més importància a la Vulgata que a l’original. Se’n fan dues edicions (36000 exemplars) que s’exhaureixen en un any. Hi ha notes que aclareixen els passatges més difícils d’entendre (sempre seguint el criteri de l’Església).
L’any 29, Primo deRivera va penalitzar el Foment de la Pietat i el va obligar a editar també en castellà. També es va suprimir l’adjectiu “catalana”.
*Tot i que la majoria de llibres més venuts són els escrits en català, no diferencien gaire entre originals i traduccions (importa més la finalitat).
LA FUNDACIÓ BÍBLICA CATALANA – Miquel d’Esplugues
Més que divulgació de la religió, el que buscava era lamodernització i globalització de l’alta cultura catalana, com totes les institucions finançades pel mecenatge de Cambó.
Van demanar al pare Ubach que els ajudés, però aquest va rebutjar la oferta perquè no estava d’acord que es traduís el Nou Testament a partir de la Vulgata. Miquel d’Esplugues, en canvi, pensava que el projecte del pare Ubach s’allargaria massa i seria massa científic. Així doncs,Miquel d’Esplugues va aprofitar el que va deixar Clascar, ja que tenia el seu mateix criteri. Tot i això, va suprimir-ne els comentaris, que eren una “errada”, cosa que evidencia la poca preparació científica de Miquel d’Esplugues.
Va crear 3 grups de treball:
Pares Carreras i Llovera: acabar el Nou Testament.
Carles Cardó: revisió i completar la feina de Clascar.
Cebrià Montserrat (més alguns...