historia

1.A partir de la informació del quadre 1, compara ambdós sistemes de conreu i explica de forma ben argumentada: A) per què podem dir que el sistema Norfolk permet incrementar la producció del camp?
Perquè podem dir que el sistema Norfolk permet incrementar la producció del camp.
 
B) Quins avantatges té el sistema Norfolk respecte a la rotació triennal  amb guaret?
 
Amb la rotacióquadriennal de Conreu Norfolk és la fi del barbecho (consisteix en deixar descansar una parcel · la de terra per un o diversos anys, abans de tornar-se a conrear), hi ha més augment de productivitat i de producció obtenint més menjar per al bestiar, més bestiar, més abonament. Augment de la població gràcies també al menjar. Millora en les tècniques agrícoles: nous mètodes de sembra, noves eines imàquines, nous cultius (patata, blat de moro) i guano.
 
C)Quins productes de consum es poden obtenir a partir dels productes agrícoles descrits al quadre 1del sistema Norfolk? 
 
Blat: Pa
Naps: Aliment per al bestiar
Ordi: Cervesa, farina i aliment per al bestiar
Trebol: Aliment per al bestiar
 
 
2.A partir de les dades que apareixen a la gràfica, Variables demogràfiques de Gran Bretanya1676-1900, descriu amb dades concretes: A) Com evoluciona la taxa de mortalitat i natalitat durant aquest període?
 
En el gràfic podem observar la mortalitat de color vermell, l'esperança de vida de color taronja i la natalitat verda.
Podem veure el punt màxim de mortalitat l'any 1676. 1700amb un 32% aproximadament. Després, a partir d'aquest punt trobem una baixada contínua fins a arribar al puntmínim, però amb una pujada en els anys 1726-1750 que s'iguala als anys d'inici amb el punt màxim de mortalitat. Seguidament trobem una contínua baixada que va disminuint fins arribar al punt mímim amb un 21% de mortalitat . Les causes de l´augment són per la producció d'aliments, i posteriorment, a les millores en la medicina i en la higiene. La millor alimentació permetre la desaparició de lesgrans fams i va fer a la població més resistent enfront de les malalties i les epidèmies. Així, poc a poc, la mortalitat catastròfica va desaparèixer mentre la natalitat tendia a créixer.
A la natalitat ens trobem que el seu punt mínim és en els anys 1676-1700 amb un 33%, observem una contínua pujada fins al 1801-1825 que observem el punt máxim. Pot ser degut perquè necessitaven els fills perquèl'ajudessin a la feina,però torna a baixar considerablement fins a arribar gairebé al punt mínim en 1876-1900,pot ser perquè eren massa joves per tenir nens.
 
B) Quin canvi experimenta l'esperança de vida?
 
Comença l'esperança de vida amb una edat aproximada de 34 anys. En els anys posteriors arriba fins al 38% aproximadament, torna a baixar i es queda en el punt mínim en els anys 1726-1750 ambuna edat de 33 anys aproximada. Segueix ascendint fins al 1801-1825 que arriba al 41%, a partir d'aquí la pujada és més gran fins arribar al punt màxim d'esperança de vida en 1876-1900 amb una edat de 45 anys gairebé arribant al 50% ,gràcies a les medicines, l'alimentació i les condicions de vida com la higiene.
 
3. Observa atentament el mapa de La Industrialització d'Europa cap al 1850 iexposa:  A) A quins països corresponen les zones que concentren major activitat industrial?
La primera amb més activitat industrial podem observar que és França amb un 35%. En segon lloc Gran Bretanya amb un 28% aproximadament d'activitat. En tercer lloc Itàlia amb un 25%.
 
 B)ctivitats industrials eren a la Gran Bretanya? 
Activitats com el carbó, siderúrgia i metal · lúrgia de transformació
 C) Quines zones d'Europa disposaven el 1850 de xarxa ferroviària? 
 
Pel Regne Unit passaba per totes les zones: Glasgow, Lancashire, Newcasthe, Yorshare, Gal · les i Londres.
A Espanya únicament per Madrid.
França: Nantes Sanint-Nazane, París, el Nord, Lió i Saint. Étienne.
Alemanya per Berlín i RUHR.
Àustria per Viena.
La República Checa per Morava.
 
 
4.Segons l'autor de...