Historia

ECONOMIA
Text de suport: Hª del pensament econòmic

ÍNDEX
1. L’economia a l’antiguitat
2. El Mercantilisme i la Fisiocràcia
3. L’Economia Clàssica
a. L’Escola Clàssica Anglesa
b. El Marxisme
4. L’Economia Neoclàssica o Economia Marginalista
5. El Keynesianisme
6. El Neoliberalisme
7. Corrents contemporanis
8. Esquema resum

1. L’economia a l’antiguitat

tornar a l’índex

Totesles civilitzacions antigues van tenir cura dels problemes econòmics. De fet, la
reflexió sobre els problemes econòmics és tan antiga com el mateix pensament racional.
Els filòsofs grecs van començar a reflexionar sobre un camp concret de la vida social que
tenia a veure amb l’administració dels recursos. El van anomenar oikos nomos, és a dir,
administració de la casa. La paraula economia vanéixer, doncs, per designar els
problemes relacionats amb l’administració dels béns familiars.
Aquesta situació del pensament econòmic va perdurar molt temps,
durant una èpoques històriques amb un grau d’activitat econòmica
molt simple, vinculada en la majoria dels casos a una economia de
subsistència.
A l’Edat Mitjana es van començar a estudiar els nous problemes
econòmics que començaven asorgir. Filòsofs, teòlegs i moralistes,
com els de l’anomenada Escola de Salamanca, es van encarregar
d’estudiar problemes com el del crèdit i l’interès, els preu just dels
Martin de Azpilicueta béns o les causes de la pobresa, sempre des d’una òptica de la
(1493-1586)
moralitat i de la justícia d’aquests fets.
Escola de Salamanca

2. El Mercantilisme i la Fisiocràcia

tornar a l’índexDurant els segles XVI i XVII, a l’empar dels descobriments dels nous territoris, es va
donar una expansió del comerç tant a l’àmbit nacional com a l’internacional, amb el
desenvolupament d’una incipient indústria manufacturera i l’aparició d’una nova classe
social, la burgesia, de manera que van anar apareixent anàlisis que intentaven explicar
els fenòmens de la nova situació econòmica.
Elsautors anomenats mercantilistes van analitzar les conseqüències de l’acumulació de
la riquesa en el prestigi d’un país i la seva fortalesa militar i econòmica, de manera que
van concloure que s’havia de promoure el comerç exterior per obtenir metalls preciosos
i fomentar les exportacions.
L’anàlisi econòmic no tracta ja de jutjar moralment, sinó de recomanar als governants
mesures polítiquesper enriquir el país: l’Estat havia d’ocupar-se de reglamentar les
activitats econòmiques i aplicar mesures proteccionistes per aconseguir aquells
objectius.
Durant el segle XVIII, el corrent de pensament conegut com Fisiocràcia , (terme que
prové del grec i vol dir "govern de la naturalesa”) es va oposar a les idees
mercantilistes: la societat havia de regir-se per lleis naturals i l’Estatno havia
d’intervenir per alterar-les. D’aquesta manera, els fisiòcrates s’oposaven a les mesures
proteccionistes i al comerç exterior i consideraven que només l’activitat agrícola era la
font de riquesa per a un país.
La cèl·lebre frase “laissez faire, laissez passer” (deixar fer, deixar passar) atribuïda a
Vincent de Fournay (Frància,1712-1759) resumeix les idees fisiocràtiques, queapareixen
com una reacció davant les restriccions feudals, mercantilistes i governamentals, que
restringien la iniciativa privada.

-2-

El principal representant de la Fisiocràcia va ser François de
Quesnay (Frància,1694-1774), un metge de la cort de Lluís XV que,
coneixedor del mecanisme de circulació de la sang, va pensar que
alguna cosa semblant havia de passar amb els béns i els diners. Ala
seva obra “Le Tableau Économique” (El Quadre Econòmic) va fer el
primer anàlisi sistemàtic sobre el flux de la riquesa en un país i es pot
considerar que va assentar les bases de la macroeconomia.
François de Quesnay

3. L’Economia Clàssica

tornar a l’índex

L’Escola Clàssica anglesa
Es pot considerar que durant el segle XIX i amb l’Escola Clàssica anglesa l’Economia es
deslliga...