Historia

TEMA 7. L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ
INTRODUCCIÓ:
El cop d'estat de Martínez Campos l'any 1874 va ser acollit favorablement per :
-l'exèrcit
-les forces polítiques conservadores
Va significar la restauració de la monarquia en la persona d'Alfons XII, l'únic fill mascle d'Isabel II.
El polític cabdal del moment va ser Antonio Cánovas delCastillo, que va assumir la regència fins a la
tornada del rei, el gener de 1875.
1.1. Un nou sistema polític
Els grups conservadors van rebre amb satisfacció la restauració de la dinastia borbònica perquè
esperaven:
-que la nova monarquia tornaria l'estabilitat política
-posaria fi a qualsevol intent de revolució democràtica o social
·Cánovas no cercava el retorn al temps d'Isabel II, sinó quevolia crear un nou sistema polític que superés
alguns problemes endèmics del liberalisme precedent:
- caràcter partidista i excloent dels moderats durant el regnat isabelí
-intervencionisme militar en política
-enfrontaments civils
·Per aconseguir el seu propòsit va proposar dos objectius:
-elaborar un constitució que vertevbrés un sistema polític basat en el bipartidisme
-pacificar el país posant fia la guerra de Cuba i al conflicte carlí
·La primera mesura política va ser la convocatòria d'unes eleccions per a unes corts constituents, perquè
la Constitució de 1869 defensada per les forces polítiques més democràtiques, havia quedat sense efecte
després de la proclamació de la república. Tot i que Cánovas no era partidari del sufragi universal va
disposar d'aquest sistema en les primereseleccions, i posteriorment va tornar al censatari.
La Constitució del 1876
La Constitució es va elaborar l'any 1876 i era de caràcter totalment conservador (liberalisme doctrinari),
inspirada en valors històrics de la monarquia, religió i propietat.
-La figura del monarca:
Considerava la monarquia com una institució, superior, permanent i al marge de qualsevol decisió política.
Es tractava d'un podermoderador que havia d'exercir d'àrbitre en la vida política i garantir la bonaentesa
entre partits i l'alternança d'aquests. El monarca tenia poders amplis:
·dret a vet
·nomenament de ministres
·potestat de convocar corts, suspendre-les i dissoldre-les sense tenir en compte el govern.
Per aquest motiu la sobirania era compartida entre les corts i el rei.
-Les corts
Les corts eren bicameralsformades pel Congrés i el Senat dels diputats. (Congrés de caràcter electiu).
A la Senat la meitat de senadors ho eren per dret propi o vitalici, la qual cosa permetia al monarca o
govern nomenar-los directament.
-Sufragi
La constitució no fixava el tipus de sufragi.
·Al 1878 es va establir el vot censatari, limitats als més grans contribuents. Electors catalans perjudicats.
·Al 1890 s'aprova elsufragi universal masculí
-La religió
Proclamava la confessionalitat Catòlica de l'Estat, tolerava altres creences sempre que no se'n fes
manifestació pública.

Es va restablir el pressupost del culte i clero per finançar l'Església.
-Drets
Incloïa una declaració de drets però es remetien a les lleis ordinaries posteriors qu en general van tendir a
restringir-los: dret d'imprempta, d'expressió,d'assossiació i reunió.
Bipartidisme i Torn pacífic
Cánovas del Castillo va introduir un sistema de govern basat en el bipartidisme i l'alternança de poder dels
dos grans partits, conservador i liberal, que renunciaven als pronunciaments com a mecanisme per
accedir al govern.
Rebien el nom de partits dinàstics ja que pretenien reunir en el seu si totes les forces polítiques que
acceptaven la monarquiaalfonsina.
S'acceptava que hi hauria un torn pacífic de partits que garantiria l'estabilitat institucional per mitjà de la
participació de les dues famílies liberals (liberal-conservador i el liberal-fusionista). I es posaria fi a
l'intervencionisme militar en la vida política.
L'exèrcit que constituïa un dels grans pilars del règim, va quedar subordinat al poder civil i una reial ordre
de 1875 va...