Histories

EL REI I LA SAL




La nit segona, Duniazad demanà a la seva germana que li expliqués la història del rei i la sal.
- Amb molt de gust, si el rei m'ho permet... -respongué ella. El reil'encoratjà a fer-ho i Xahrazad va continuar amb aquestes paraules:

Hi havia una vegada, fa molts i molts anys, un país llunyà governat per un rei molt ric i molt poderós. Rodolfo, que així és com es deiaaquest rei, tenia dues filles que s’estimava amb bogeria. La gran, de nom Amèlia, tenia 20 anys i era una noia molt bonica i intel·ligent. I l’altra, la petita, que es deia Ermenegilda, estava a puntde fer-ne 18, i , a més de ser molt bufona, era una jove de caràcter gentil i molt sincer.
El rei se’n sentia molt orgullós i se les estimava tant, que les considerava el tresor més valuós delregne.
Un bon dia tot encuriosit, el rei va voler saber si l’amor que ell sentia era correspost per les seves filles. Així doncs les va fer cridar al gran saló del tron.
Un cop van ser en presència delrei, les dues noies van fer una reverència tot dient:
- Aquí ens teniu, pare. Per què ens heu cridat?
El rei en veure-les tan precioses es va posar molt content.
- No patiu filles meves, vadir. Només us vull fer una pregunta.
- Vos direu estimat pare, va comentar la gran. Quina és aquesta pregunta?
- Amèlia, digues, com m’estimes?
A la filla gran, aquesta pregunta la vaagafar per sorpresa. I es va posar a pensar ràpidament en alguna resposta que li pogués agradar al seu pare.
I va dir amb molta seguretat:
- Pare, jo us estimo com els dolços.
En sentir la resposta, elrei es va posar d’allò més content. Satisfet, va fer la mateixa pregunta a la filla petita:
- I tu Ermenegilda, digues, com m’estimes?
La filla petita del rei no va trigar ni un segon acontestar, i amb tota sinceritat, va dir:
- Pare jo us estimo com la sal.
El rei Rodolfo, va canviar l’expressió del seu rostre, i molt empipat, va exclamar:
- Filla desagraïda! M’estimes com la...