Ho diré ben clar!
A pesar dels avanços obtinguts en drets humans i en igualtat en l’àmbit legal, queda molt perquè la societat assimile completament aquestes lleis. Aquesta igualtat no serà possiblefins que no eliminem el tabú, la invissibilitat i l’ignorància presents encara en alguns temes socials, com és el cas de l’homosexualitat. L’homofòbia (aversió o discriminació contra les personeshomosexuals) està present a les aules, els corredors i el pati del nostre institut en forma de burles, d’assetjament i d’insults malsonants escrits als pupitres. No podem seguir desviant la mirada davantaquests fets ja que donem a entendre que aquestes actuacions són correctes i que estàn justificades; és l’obligació dels nostres docents no permetre aquest tipus d’accions i de sancionar-les si fóranecessari. L’homofòbia és més que evident per a aquells que vulguen veure-la i molt més per a aquells que la sofreixen; qui no la vulga veure és perque no vol, ja que és més còmoda d’ignorar. Elsalumnes gais i lesbianes, també estan sotmesos a una gran pressió social deguda a l’heterosexisme, que consisteix en el fet de considerar heterosexual a tot el món fins que es demostre el contrari. Aquestfet promou la idea de que la heterosexualitat és l’únic camí possible, correcte i natural; provocant en aquestos alumnes un gran sentiment de culpa i de malestar.
L’alumnat LGTB (Lesbianes, Gais,Transsexuals i Bisexuals) esta esclòs sistemàticament del sistema educatiu malgrat que el ministeri d'educació és explícit amb el seus objectius introduïts l’any 2006 en la L.O.E.:
“Entre losfines de la educación se resaltan el pleno desarrollo de la personalidad y de las capacidades afectivas del alumnado, la formación en el respeto de los derechos y libertades fundamentales y de la...
Regístrate para leer el documento completo.