hola

Virgili, Eneida
Lectura de fragments per a les PAU 2013
Índex
Llibre I

....................................................................

2

Llibre II

....................................................................

7

Llibre III

....................................................................

20

Llibre IV....................................................................

24

Llibre V

....................................................................

33

Llibre VI

....................................................................

33

Llibre VII

....................................................................

43

Llibre VIII

....................................................................

43

LlibreIX

....................................................................

44

Llibre X

....................................................................

55

Llibre XI

....................................................................

60

Llibre XII

....................................................................

61

Llibre I
Cant a la Musa i pròleg (I 1 -33)
Canto les armes i aquest home que de les costes de Troia
va arribar el primer a Itàlia, pròfug pel fat, i a les platges
de Lavínia, sacsejat per mar i per terra per la violència
dels déus a causa de l’ira obstinada de la cruel Juno,
després de molt patir també en la guerra, fins que va fundar la ciutat

5

i va portar els seus déus al Laci, d'on sorgí el poble llatí
i els paresalbanesos i de l'alta Roma les muralles.
Conta’m, Musa, les causes: per quin numen ferit
o dolguda per quin motiu la reina dels déus a patir tantes penes
va empènyer un home d’insigne pietat, a fer front

10

a tanta fatiga. Tan gran és l’ira del cor dels déus?
Hi va haver una antiga ciutat que van habitar colons de Tir,
Cartago, davant Itàlia i lluny de les boques
del Tíber, rica en recursosi violenta per l’afició a la guerra;
d'ella es diu que Juno la va cuidar per sobre de totes les terres,

15

més fins i tot que Samos. Aquí van estar les seves armes,
aquí el seu carro; que ella sigui la reina dels pobles,
si els fats consenten, la deessa pretén i intenta.
Però havia sentit que venia una branca de la sang troiana
que un dia hauria de destruir les fortaleses tíries;

20per la ruïna de Líbia vindria un poble poderós
i orgullós en la guerra, així ho filaven les Parques.
Això tement i recordant la filla de Saturn una altra guerra
que davant Troia emprengué en favor de la seva Argos estimada,
que encara no havien sortit del seu cor les causes de l'enuig
ni l'agut dolor, en el fons de la seva ànima
clavat segueix el judici de Paris i l'ofensa de menysprear2

25

la seva bellesa i l’odiat poble i els honors a Ganimedes raptat.
Més i més encesa per tot això, agitava els de Troia
per tot el mar, la resta dels dànaus i del cruel Aquil·les,

30

i els retenia lluny del Laci. Sacsejats pels fats
vagaven ja molts anys donant voltes a tots els mars.
Empresa tan gran era fundar el poble de Roma.

33

Argument (I 33 – 223)
Juno, eternaenemiga dels troians, veu una flota que acaba d’abandonar l’illa de Sicília: és la
flota d’Eneas, a qui el destí ha escollit per a fundar a Itàlia un imperi que arruïnarà el de
Cartago. A la vista de la joia que regna als vaixells, l’amor propi de Juno se sent ferit i acudeix a
Eòlia, morada del déu Èol, a qui demanarà que deixi anar vents tempestuosos sobre la mar.
Els troians són colpejatsper la fúria dels vents i els vaixells són dispersats; alguns naufraguen i
les armes i tresors de Troia suren sobre les onades. Tanmateix, Neptú, déu dels mars, encalma
les aigües i fa que torni a lluir el sol. Els troians empesos vers Líbia, ancoren en una ampla
badia, envoltada de boscos ombrívols.

Júpiter prediu a Venus la glòria dels troians (I 223- 304)
I havien ja acabat quan Júpiter...