Hola

Exemple 1

Recordo el curs de segon de Batxillerat com un dels més durs de la meva vida, però concretament la matèria de Llengua Castellana. Vaig tenir la sort de que la mestra d’aquesta assignatura havia estat la meva tutora a quart de l’ ESO. Es una mestra que s’implica força amb els alumnes i jo li tinc un gran afecte. Per aquesta raó, a l’ hora d’escollir un professor per a què em guiés elmeu treball de recerca vaig voler que fos ella. En començar el curs, jo ja era conscient que l’assignatura seria dura, perquè és una mestre molt exigent. Tenia totes les classes molt programades, sempre venia amb el seu portàtil per tal d’agilitzar la feina a classe. Va ser una de les poques assignatures on vam acabar tot el temari durant el curs. A l’ institut la coneixia tothom perquè a la sevaclasse suspenia molta gent. Jo estava acostumada a treure bones notes a totes les matèries i no em vaig deixar endur pels comentaris de la gent.

En començar el curs, tot anava bé fins que va arribar el primer examen. Recordo que vaig acabar l’examen pensant que havia aprovat. A la setmana següent, la mestra va portar tots els exàmens corregits i abans de repartir-los ja va avisar que no havienanat massa bé. La meva sorpresa va ser en veure el meu examen amb un tres de nota. De sobte, em va venir una angunia a sobre que em vaig posar a plorar. Les meves companyes van intentar animar-me, ja que tothom estava a la mateixa situació però amb la diferencia que aparemment no els afectava igual. L mestra em va cridar per parlar amb mi fora de la classe. Sempre recordaré les seves paraulesd’ànim i, sobretot, de confiança. Em va dir que no em preocupés, que ella em coneixia i sabia que el meu esforç donaria els seus fruits tard o d’hora. En aquell moment, van ser les millors paraules que podia haver sentit encara que no se’m passes el disgust. El fet que ella parlés amb mi va ser molt emotiu. Finalment, quan va repartir les notes finals del primer trimestre em va escriure un comentari albutlletí on m’animava a continuar així i a no preocupar-me tant, ja que la nota final era bona i, de fet, al final del curs va ser més bona encara.

Desprès d’aquesta experiència, vaig afrontar l’assignatura d’una altra manera. Va ser com un repte per a mi poder treure bona nota i, a més, tenia el deure de no decebre-la a ella. Analitzant-lo globalment, també em va servir per afrontar millor laresta d’assignatures del curs, ja que en general va ser molt difícil. A més, quan vaig fer la selectivitat vaig agrair-li molt la seva exigència perquè va fer que obtingués molt bona nota. Des d’aquesta experiència, procuro no ser tant exigent amb mi mateixa i assimilar millor les males noticies perquè he de reconèixer que estava mal acostumada. A més, em va servir per confiar més en les mevescapacitats i augmentar la meva motivació.

Exemple 2

Quan tanco els ulls i penso en quelcom que hagi estat positiu o negatiu vers al meu autoconcepte i més concretament en la influència que això ha comportat en com sóc jo davant les tasques acadèmiques, en el “ jo” com a aprenent, malauradament tinc forçes opcions per escollir. He inclòs la meva etapa de l’educació primària ja que realment toti que tinc experiències conseqüents fruit d’aquesta vivència i tot i que fa molts anys que la vaig viure, la recordo com si fos ahir i penso que ha estat una de les causes de les meves experiències posteriors.

Així doncs, la primera experiència que em va marcar es centra entorn els 8 anys d’edat, quan feia tercer de primària. És habitual que els pares en aquesta edat t’ajudin a fer els deuresi a donar-te un cop de mà en allò que no has acabat d’entendre a classe. Doncs bé, en el meu cas, quan jo sortia d’escola, molts dies demanava al meu pare que m’ajudés a realitzar les tasques de matemàtiques ja que era l’assignatura en les quals tenia més dificultats. Degut a que la meva mare treballava fins més tard i tenia menys competències en aquesta àrea que el meu pare, ell era l’únic...