hola

Període de coexistència pacífica (1954-1975)
L’any 1953 es va produir un relleu de dirigents a les dues grans superpotències:
 Eisenhower va assumir la presidència dels Estats Units
 Stalin mor i serà substituït per Nikita Khruixtxov
Els dos líders més inclinats a la negociació que no pas els seus predecessors i
una sèrie de nous factors en el panorama internacional, van fer ques'inaugurés
aquest nou període de coexistència pacífica.

Dwight David Eisenhower
President dels EUA 1953- 1961

Nikita Khruixtxov
Primer secretari del PCUS 19531964

Període de coexistència pacífica (1954-1975)
Els nous factors que van intervenir:
 L’any 1949 l’URSS havia aconseguit construir la bomba atòmica, fet que va
significar el final del monopoli dels Estats Units. Les duessuperpotències
temien l’esclat d’una guerra nuclear, fet que va relaxar la tensió.
 Alguns països, especialment del Tercer Món, van expressar la seva voluntat de
no entrar en la política de blocs i mantenir-se en una posició neutral respecte
de les dues superpotències.
 Dins dels mateixos blocs hi van haver conflictes i moviments interns que van
posar en risc la cohesió.
No obstant això, aquesta èpocano va estar lliure de conflictes. Els períodes de
crisi i conflicte anaven seguits de converses i reunions dels líders amb l’objectiu
de promoure l’acostament polític i establir acords en diversos camps.

Període de coexistència pacífica (1954-1975)
La crisi del Canal de Suez (1956)
El primer conflicte en què es van posar a prova els mecanismes de diàleg de la
nova etapa va ser la crisidel canal de Suez del 1956, en què totes dues
potències van actuar conjuntament.
El president egipci Nasser havia decretat la nacionalització del canal de Suez,
que fins llavors controlava una companyia anglofrancesa. Un atac combinat de
França, Regne Unit i Israel sobre Egipte pretenia anul·lar per la força la
nacionalització del canal sota el pretext que posava en perill el subministramentde petroli.
EUA i l’URSS van impedir l’atac amb la justificació de que era una intervenció de
caràcter colonialista i van imposar la retirada dels atacants. Això va marcar el final
de la influència de les potències europees en aquesta regió estratègica i la
incorporació d’aquesta a la seva àrea d’influència.
La crisi del canal de Suez

Període de coexistència pacífica (1954-1975)
Elmoviment dels països no alineats
El moviment de països no alineats va constituir una alternativa a la política de blocs que
es va instaurar a la Guerra Freda.
Aquest moviment es va desenvolupar en paral·lel al procés de descolonització de l’Àsia i
de l’Àfrica des de finals de la dècada del 1940 fins a mitjan del 1970.
El moment més important va ser la celebració de la conferència de Bandung l’any1955 a
Indonèsia, en què es van reunir 23 països i va destacar el lideratge de la Xina, l'Índia i
Egipte. Els acords més importants:
 Rebuig a la colonització
 Recolzament als moviments nacionals d’alliberament
 Establiment d’una línia pròpia desvinculada dels blocs.

La iniciativa per a convocar la Conferència de Bandung va sorgir d’un grup de països asiàtics (Pakistan, Índia,Indonèsia, Ceilan i Birmània) que tot just acabaven d’aconseguir la seva independència y que s’adonaven de la seva
poca rellevància en un món dividit perillosament en dos blocs com s’havia demostrat en la recent Guerra de Corea.
Van liderar aquesta iniciativa l’ indonesi Sukarno i, especialment, l‘indi Nehru.

Període de coexistència pacífica (1954-1975)
El moviment dels països no alineats
A laconferència hi van haver
diversos corrents: els partidaris
de la no alineació, liderats per
en Nehru i l’egipci Nasser; els
pro-occidentals, com ara
Turquia i Irak, i els procomunistes com ara la Xina.
Malgrat això, considerem
aquesta conferència l’origen
del moviment.
A la conferència de Belgrad a
Iugoslàvia l’any 1961 es va
refermar la intenció de
mantenir una política allunyada...