Humana

1r Batxillerat
Filosofia
Tema: La Naturalesa humana
Curs 2011-12
Ana de Lacalle

1

LA NATURALESA HUMANA o la recerca d’un miratge
Quan
ens
qüestionem
sobre
la
naturalesa
humana,
expressem la voluntat d’identificar què és allò que defineix
el fet de ser humà. Sent rigorosos el terme naturalesa pot
tenir un doble significat. Naturalesa com a món natural o
biològic i naturalesacom a sinònim d’essència. Aquest
darrer sentit és el que usem quan ens demanem per la
naturalesa dels humans, és a dir, quins són els trets propis
que fan d’un individu un humà.
Què és doncs aquest ésser que té l’habilitat de preguntar-se per la
seva identitat? L’home és un animal. Aquesta evidencia va ser
justificada pel darwinisme al mostrar que l’home, a l’igual que els
altres éssersvius, és el resultat d’un procés d’evolució de milions
d’anys regulat pel canvis genètics més avantatjosos en relació a
l’adaptació a l’entorn. Sembla, per tant, que els nostres familiars
més directes són els primats. Ara bé, reconèixer la nostra
naturalesa biològica no resolt el problema de la nostra naturalesa,
en el seu sentit essencial. Si haguéssim de descriure’ns com un
animal més, cap denosaltres s’acabaria de reconèixer en aquest
tipus de descripció. Tenim consciència de la nostra existència i de
la nostra mort, per això ens demanem pel seu sentit; usem un
llenguatge simbòlic que ens ha permès crear un entorn cultural –
adaptat a les nostres necessitats físiques i mentals -; satisfem les
necessitats biològiques de forma cultural; tenim la capacitat
d’inhibir respostesinstintives, reflexionar i respondre de forma
més ajustada al medi...és a dir, posseïm un conjunt de capacitats i
possibilitats que no ens permeten reconèixer-nos tan sols com un
animal. Els humans tenim per tant a més de la naturalesa biològica
una naturalesa cultural, som éssers d’una doble naturalesa.
Sabem però que va ser l’evolució biològica que en un moment
donat va possibilitarl’aparició de la cultura, en tant que l’home va
donar respostes no previstes genèticament davant les exigències
de l’entorn i que va crear, improvisar noves formes d’adaptació no
2

biològiques. Aquí neix la cultura –al marge de que històricament la
situem en el moment en què l’home començà a usar eines- com
una forma evolucionada d’adaptació que consisteix no només en
adaptar-nos nosaltres al’entorn sinó en modificar l’entorn per
adaptar-nos millor. Podem pensar que tota aquesta producció
creativa i novadora que implica la cultura fou possible gràcies a
una intel·ligència altament desenvolupada que ens ha permès la
creació d’un món simbòlic propi dels humans. Caldria destacar
aquí l’ús del llenguatge articulat i simbòlic com a tret diferenciador
de l’home gràcies al qual hem creat laciència, la religió, l’art, la
filosofia i la cultura complexa tal i com la coneixem avui.
Podria sembla que amb aquesta explicació la qüestió de la
naturalesa humana resta resolta, ja que la cultura és un tret
diferenciador prou significatiu. Tot i així, hem de tenir en compta
que de forma més rudimentària hi han altres espècies que podríem
considerar que tenen cultura. Potser amb el temps il’evolució les
seves formes culturals es facin cada cop més complexes. Sigui o no
així en un futur, la cultura com a tret propi dels humans no resolt
la qüestió de qui som i què ens defineix com a humans en última
instància. De fet la nostra “aparent superioritat” respecte d’altres
espècies, encara ens podria portar a qüestionar-nos si no som un
ésser especial dins l’Univers amb una funció ifinalitat
diferenciadores. I, per què no,
a no trobar cap resposta
satisfactòria que consisteixi únicament en equiparar-nos en quan a
valor i prioritat dins del món amb els altres animals.

Veure:

http://www.rtve.es/television/20110320/no-eramos-unicos-ahora-

somos/418459.shtml

Aquest intent de trobar-nos i reconèixer-nos com a humans ha
portat a antropòlegs, científics i...