Hume

EMPIRISME

Corrent de pensament que defensa l’experiència com a font de coneixement i criteri de veritat.

|Sentit ampli |Sentit estricte |
|En sentit ampli, van ser empiristes els filòsofs de Milet, els |En sentit estricte, s’aplica als pensadors britànics dels |
|atomistes,Aristòtil, Guillem d’Occam o Francis Bacon, entre |segles xvii i xviii, agrupats al voltant de les idees de John |
|d’altres. |Locke. |

• En el seu Assaig sobre l’enteniment humà (1690), Locke nega l’existència d’idees innates o a priori: no hi ha axiomes o principis lògicsindependents de l’experiència.

• En aquest sentit, l’empirisme s’oposa al racionalisme cartesià. Són empiristes Thomas Hobbes, John Locke, George Berkeley i David Hume.

LA NOVA CIÈNCIA I LA SEVA INFLUÈNCIA EN LA FILOSOFIA

• La nova ciència influeix sobre les dues grans línies de pensament modern.

|Racionalisme |Empirisme|
|La ciència matemàtica i el seu mètode deductiu (demostració a |La ciència empírica i el seu mètode (observació, inducció, contrast|
|partir d’axiomes “evidents”) són el model per a la filosofia. |amb l’experiència) són el model per a la filosofia. |
|La “raó” és l’única font de coneixement vàlid. |L’“experiència” ésl’única font de coneixement vàlid. |
|Hi ha continguts mentals innats, a partir dels quals, i per |No hi ha idees innates. Els continguts mentals són adquirits per |
|deducció, es pot construir el coneixement sobre la realitat. |experiència. El coneixement s’elabora a partir d’aquests |
| |continguts.|

HOBBES

• Contemporani de Descartes, coincideix amb ell en el desig d’elaborar una nova filosofia capaç d’explicar la natura, l’ésser humà i la societat.

• La posició de Hobbes, no obstant això, és materialista.

• Hobbes només admet l’existència de cossos, definits per la seva extensió i moviment.

• El coneixement ésel resultat del contacte dels cossos amb el sistema nerviós (experiència). El que coneixem no són els objectes en si mateixos, sinó els seus efectes sobre nosaltres.

• A partir d’experiències successives, elaborem lleis científiques amb què expliquem el funcionament del món natural i humà.

FILOSOFIA POLITICA DE HOBBES

• Segons Hobbes, el comportament humà es pot explicar a partirdels moviments dels cossos i la seva influència en el sistema nerviós, que produeix sensacions, pensaments i desitjos.

• El coneixement d’aquests mecanismes permet comprendre la conducta humana i els principis que la regeixen, a escala individual i social.

• Hobbes suposa que l’ésser humà és egoista i agressiu per natura, fet que li serveix per fonamentar la necessitat un contractesocial que permeti conviure en pau.

• El contracte social es construeix sobre la renúncia a la llibertat individual i la seva transferència a un poder central encarregat de mantenir l’ordre i protegir els individus de les agressions.

• La teoria política de Hobbes és el fonament teòric de l’absolutisme.

JOHN LOCKE

• Contra el racionalisme, Locke nega l’existència d’ideesinnates i afirma que l’experiència és l’origen de totes les nostres idees.

• L’experiència neix de la percepció externa (sensació) i interna (reflexió). A partir de les percepcions, la ment elabora idees simples i complexes.

• Són idees complexes les idees de substància, mode i relació. La relació causa-efecte, per exemple, és una idea complexa, elaborada a partir d’altres idees...