INTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA

INTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA

La principal diferència entre la psicologia popular, anomenada també com a psicologia del sentit comú, i la psicologia científica, radica en la forma d’utilitzar una o l’altra, és a dir, la primera utilitza sobretot la intuïció del individu per tal d’explicar el per què d’un estat mental o conducta humana d’una altra persona, i la segona definida com aciència, utilitza diversos mètodes (científic, observacional, correlacional i experimental) per explicar i justificar els processos mentals i la conducta humana del individu. Per tant, aplicar la psicologia del sentit comú és donar una resolució a un determinat estat mental o conducta humana de forma no verificable. En canvi, la psicologia científica, sí implica una resolució verificable, mitjançant l’úsdels mètodes mencionats anteriorment. Doncs, a partir d’aquesta diferència entre la psicologia popular fent ús principalment de la intuïció per arribar a una determinada conclusió davant un estat mental o conducta humana i la psicologia científica fent ús de mètodes estudiats i creats minuciosament, podem afegir que la primera té un principi organitzatiu de tipus narratiu a on l’individu relata laseva conclusió a partir del que intueix, i la segona, em refereix a la psicologia científica, el seu principi organitzatiu és de tipus conceptual a on el científic usa els coneixements i mètodes del que disposa la Psicologia per oferir una explicació raonable davant un estat mental o conducta humana determinada.
Dit això, hi ha un text de J.A. Fodor, La Modularidad de la Mente, que fa menció aaquesta diferència entre les dues psicologies; “En el desarrollo de la ciència, se puede comprovar una y otra vez que las propiedades del mundo que son más accessibles al ser humano, aquellas que nos preocupan, o sobre las que se escriben novelas , no son las mismas que pueden ser estudiades cinetíficamente”
Abans d’exposar el tipus de metodologia d’estudi per determinar la relació que existeixentre dues variables (violència filio-parental i el nivell socio-econòmic de la família), cal fer una definició clara sobre la violència filio-parental, així com els grups que no s’enquadren dins aquest sector de persones. Per tant, hem de dir, que la violència filio-parental es defineix com una agrupació de conductes contínues i repetitives de:
Agressions físiques com puguin ser; cops, empentes,llançar objectes.
Agressions verbals com puguin ser; insults repetits, amenaces.
Agressions no verbals com puguin ser; gestos amenaçadors, ruptura d’objectes apreciats.
Aquets tipus d’agressions van dirigides als pares (solen ser mares) o adults (solen ser avis) que ocupen el seu lloc.
No s’enquadren en aquesta definició:
Agressions ocasionals sense antecedents previs i que no es repeteixen,de forma que exclou generalment el parricidi, ja que presenta característiques específiques.
Agressions sexuals als pares i assalts premeditats amb armes letals, per considerar-se un perfil diferent.
Entre els principals factors que condueixen a desenvolupar aquests comportaments agressius és haver estat testimoni de maltractaments a la llar o haver patit assetjament escolar. Però tambéexisteixen altres factors no menys importants que cal mencionar, com són les característiques familiars dels joves que comporten aquestes conductes agressives. Entre les característiques familiars, mos trobem que el nivell socio-econòmic (formació dels pares i situació econòmica familiar), és una variable que encara que sa dona en tots els estrats socio-econòmics, alguns autors (Pagani, Boulerice iTremblay) apunten que les famílies monoparentals o amb problemes financers podrien córrer major risc. Per contra, altres estudis (Laurent i Derry, 1999; Dugas, Mouren i Halfon, 1985) indiquen que aquests tipus de conductes agressives es donen en famílies de un nivell socio-económic mig-alt i que normalment compten amb una sòlida formació acadèmica.
Un cop fetes aquestes aclamacions a modo general,...