Introducción breve sociologia

Sociologia del dret
1.- Indica com i quan apareix la disciplina de la Sociologia Jurídica i els seus precursos. Explica quina funció/ons compleix i posa exemples actuals.
En quan als precursos de la Sociologia jurídica podem trobar en primer lloc a Tezanos, passant per Hobbes, Rousseau, Locke durant la Il•lustració, més tard en el naixement de la sociologia en un sentit etimològic, esmentant elconcepte de sociologia A. Comte, en un sentit metodològic sorgit a partir de les estadístiques socials observem a Quétélet, etc.
La disciplina de la Sociologia Jurídica va aparèixer en el trànsit del s. XIX al XX com una reacció front els moviments jurídics formalistes, el que es coneix per “revolta contra el formalisme” en 3 àmbits culturals diferents i duta a terme per 3 corrents del pensamentjurídic diferents:
- A França, contra el formalisme legalista de l’escola de l’exègesis sorgeix l’escola sociológico-jurídica francesa, amb F. Gény.
- A Alemanya, vers l’escola històrica del Dret, reacciona l’anomenat “moviment del Dret lliure”, amb juristes com Ehrlich o Kantorowicz.
- A EE.UU, de Nord-Amèrica, en resposta a la jurisrudència del cas method neix l’escola del realisme jurídicnord-americà, per exemple amb Llewelyn
La sociologia del Dret duu a terme 3 funcions:
- Una funció científica, ja que permet conèixer el funcionament real de les normes jurídiques en el seu context social; com per exemple, si en el cas de la llei de dependència realitzant un estudi sociològic, els beneficiaris reben aquesta ajuda.
- Una altra pràctica o instrumental, respecte la presa enconsideració dels mètodes d’investigació socio-jurídica per conèixer el grau d’efectivitat de les normes que regulen una determinada matèria o institució; un exemple seria la utilització de sondeigs d’opinió o investigacions en Dret fiscal.
- I per últim, una funció crítica amb la intenció d’assegurar que els canvis jurídics corresponen a les aspiracions de la societat i no a interessos particulars degovernants o grups de pressió minoritaris i influents; per exemple, la nul•litat de les accions preses, com a resposta regulada per tal d’assegurar tals aspiracions, en cas que no es corresponguin amb l’interès social requerit, com la necessitat de declaració d’una utilitat pública en Dret Administratiu.

2.- En què consisteixen les teories microsociològiques i macrosociològiques, posa exemplesd'estudis conforme a aquestes dues teories
La teoria microsociològica consisteix en l’estudi de la comunicació social i la intersubjectivitat, analitza les relacions i situacions socials i la interacció entre actors d’una col•lectivitat i la societat; exemples d’això serien l’estudi de la relació familiar d’un subjecte, la relació entre treballador i cap d’una empresa, la relació entre unprofessor i un alumne, etc.
Mentre que la teoria macrosociològica estudia i compara las societats globals, així com els seus principals aspectes i institucions, els sistemes socials a gran escala, els processos de canvi a llarg termini i els grans processos estructurals; d’exemples en podem esmentar l’estudi de la cultura d’un país, d’un sistema econòmic o una organització política, etc.

3.- Per quès’afirma que el treball del sociòleg és tant innovador com acumulatiu, exemplifica-ho.
S’afirma que el treball del sociòleg és tant innovador com acumulatiu pel fet que la realitat present està marcada per la seva història, i per tant s’han de tenir en compte les investigacions realitzades amb anterioritat sobre una determinada qüestió si es pretén dur a terme un anàlisis rigorós, doncs ens aportadades i informació vital i ajudarà a comprendre amb més exactitud la problemàtica.
Per exemple, en un estudi sociològic que analitzi les relacions d’un subjecte en l’àmbit familiar, de treball, la conducta de un subjecte en una franja d’edat concreta, etc. no només necessita d’una implicació actual i d’un exercici de recerca d’informació i d’anàlisis en el context històric contemporani, sinó...