Invasio subtil i altres contes

Invasió subtil i altres contes
A l'Hostal Punta Marina de Tossa hi ha el protagonista de la història A, es passa l'estona intentant convences que un home totalment català és un japonès simplement perquè té la fòbia que els immigrants ens envairan. L’home no te l’aspecte d’un japonès, sinó d’un català. Però ell acaba amb la conclusió que si tots invadeixen com aquell "japonès" del restaurant seràdifícil evitar-ho.

Un trau a l'infinit
En Ramires ha descobert la quarta dimensió i l'ha construït en una maqueta de tubs i ampolles de plàstic. En un principi tots els seus amics no es creien ben bé que sigues cert el descobriment d’una nova dimensió, però quan en Ramires ven l’invent, el seu amic científic es planteja que pot ser fins i tot veritat .De cop i volta, una model que s’estavafent fotografies am la maqueta, desaparegué i ningú sabia on era. Decideixen eliminar la maqueta i la cremen perquè no tornes a passar. Per altra banda però, en Ramires té remordiments per que no sap on aquella noia i decideix casar-se amb la seva germana petita que es una mica aturada però mantenir a la família de la noia. La noia li deixa fer tot el que vol i ell va a la seva però comet un errorquan se’n va a viure amb ella sense conèixer-la gaire. Al cap d'un temps, en Ramires torna a construir la maqueta i s’ho confessa al seu amic científic, però en Comajustans se'n interessa més que no pas se'n preocupa pels seus efectes criminals.

El millor amic
Un boletaire que va pel bosc buscant bolets, de sobte xoca per casualitat amb un extraterrestre. En comptes de alarmar-se mante lacalma. L’extraterrestre li digué el seu nom “sexòfor”. També li digué que eren molts extraterrestres que havien adoptat la forma humana dintre d’una carcassa metàl·lica i que en realitat no tenien cara. A més, un dels extraterrestres té un aparell molt útil que és un traductor de llengua instantani que li permet parlar el català sense cap tipus de dificultat. Van estar xerrant una estona , però decop i volta va aparèixer un pagès amb el seu gos i una escopeta de casa de dos canyons. El pagès va marxar. L'extraterrestre es va espantar davant el gos, però li tenia molta por. De sobte se sentí un xiulet. Era la senyal que indicava que Sexòfor tenia que marxar. El protagonista li demanà alguna cosa a l'ésser estrany per poder provar que havia parlat amb extraterrestres, i aquest molestat per lespreguntes estúpides d'aquell ésser humà li digué: “vigileu-vos la demografia! Deixeu-vos d'ortodòxies i de floritures morals. Ara esteu preocupats per la falta d'estatges i us afeixuga la recerca de pis. Però no sabeu el que és buscar planeta!” Al final de l’historia es revela que , el que està explicant la història li explica a un funcionari que ho escriu en una declaració de la policia. Peròpel protagonista, el més important de tota aquella historia, no es el fet d’haver estat amb extraterrestres, sinó que va descobrir un gran secret dels extraterrestres o sexòfors, que els hi feien por els gossos.

No s'admeten corones
El narrador conta l’historia d’un conegut seu. Aquest noi decideix que amb els diners que guanya del seu negoci es construirà la seva pròpia tomba, un edifici moltgran i equipat amb totes les coses necessàries per quan ell ja no hi sigui, com els faraons. El noi vol que el narrador i un cosí seu l’enterrin allà encara que les autoritats no ho permetin. El noi va pensar e tot i deixà un telèfon en línia per si de cas no li deixaven pujar al cel. Al cap de poc aquell morí i el protagonista i el cosí de Terrassa van fer tot el que havien de fer amb lesinstruccions que el mort els va deixar, i van tancar la tomba com ell els havia dit. Però al cap de poc, el protagonista rebé una trucada del seu amic mort que es queixava perquè deia que no li deixaven pujar al cel amb el tocadiscos. El protagonista li digué que era normal, perquè allí ja hi devia haver de tot i que el que havia de fer era mantenir-se quiet i aguantar la respiració per poder pujar al...