Invitacion a la filosofia

Filosofia medieval

Déu, raó i fe

Joan Esquina i Seguer
2n Batx. “C”
“INVITACIÓN A LA FILOSOFIA”

Quina és la pregunta que ens porta a plantejar-nos l’existència de Déu?

El dubte que fa a molta gent plantejar-se l’existència de Déu és la qüestió de per què hi ha quelcom en lloc de no haver res a l’Univers. És a dir, per sentit comú algunes persones pensen que si no existeix res quees pugui crear a si mateix, no hauria d’existir matèria ni energia. Però evidentment, existeix.
Llavors hauriem de pensar que si res es crea a si mateix, sempre ha existit alguna cosa. Però paral·lelament a la pregunta de per què existeix algo en lloc de res, ens sorgeixen preguntes com quina és la finalitat de Déu, en el cas que existeixi, o si sempre ha existit o no.
Aquest conjunt de preguntesque l’home es fa des de l’antiguitat es plantegen per a poder respondre una última qüestio: Hem de creure en Déu? I aquesta és una pregunta a la que mai podrem donar una resposta segura.

Prova ontològica, cosmològica i físic-teològica: arguments i rèpliques.

En primer lloc, un dels arguments utilitzats per provar d’argumentar l’existència de Déu es basa en afirmar que és la causa de tot.Sense ell res existiria. Déu per definició és la seva pròpia causa, així que des del punt de vista de la metafísica, pensar en Déu significa admetre la seva existència. La replica utilitzada per negar aquesta argumentació defensa que no hi ha la necessitat que Déu existeixi, i que tenir la idea d’una cosa no significa que aquesta necessàriament existeixi.
La proba cosmològica es basa en encadenarun seguit de causes necessàries per a la nostra existència. Res és sense una causa, així que es necessita una causa primera. Aquesta causa primera és a la que podriem anomenar Déu. Però, no hi ha cap motiu perqué finalment atribuim l’existència de Déu a la nostra existència. Per una banda aquesta causa podria no ser Déu, i per altra banda hem acceptat arbitrariament la nostra existència com elresultat d’una causa anterior, en lloc de pensar que aquesta és producte de l’atzar.
En últim lloc trobariem la prova físic-teològica de l’existència de Déu, que afirma que tot té un clar ordre al món, massa evident per no tenir una finalitat. Que l’existència del món, la vida i tot el que es pot observar és massa complex com per poder atribuir-li la seva existència a l’atzar. Aquesta prova va sermolt utilitzada durant l’actualitat, però el fet que hagin avançat tant els estudis científic i que molts dubtes anteriors ara tinguin resposta, ajuden a demostrar que no és necessària la presència d’una divinitat per explicar-nos el món.

Postura de Rousseau i Kant davant les proves

Segons Kant, la prova ontològica de l’existència de Déu queda refutada ja que una definició no és capaç per simateix de demostrar l’existència de res. Kant també va refutar la prova cosmològica de l’existència de Déu afirmant que aquesta s’aproximava a la prova ontològica, ja que es basava en demostrar l’existència de Déu en atribuir-li l’existència de l’home.
Segons Rousseau, l’existència del món implicava necessàriament l’existència d’un ésser superior que en certa manera el controli. El món és massaperfecte i està massa ordenat com per ser producte de l’atzar.

Relació entre la filosofia i la fe

No existeix una relació directa entre la filosofia i la fe. Es pot pretendre utilitzar la filosofia per defensar una determinada forma de pensar o creure en Déu, però mai es podrà demostrar ni negar l’existència de Déu mitjançant la filosofía ja que aquesta és racional, i la fe és irracional.Per tant, fe i filosofia segueixen camins separats, i es poden encreuar per poder plantejar opinions o teories, però una no pot negar ni verificar el que diu l’altra.

Lectura dels últims paràgrafs del capítol 8, dedicat a l’ateisme: conclusions finals

Des de l’ateísme es pot plantejar l’existència de Déu com un recurs de l’ésser humà davant la por al desconeixement. Això no significa que...