Jardí vora el mar - Mercè Rodoreda

JARDÍ VORA EL MAR – ESTRUCTURA DEL COMENTARI

CONTEXTUALITZACIÓ

- Repercussió pública inferior a l’obtinguda per les novel·les més celebrades de Rodoreda: La plaça del Diamant, El carrer de les Camèlies, Mirall trencat. Etiquetada d’obra menor.

- Obra de transició entre la segona etapa (maduresa) i l’última (vellesa) de la producció rodorediana. Publicada just a la frontera oficial entrel’una i l’altra. Respecte de la primera continua l’absència d’elements fantàstics (característics, en canvi, de la darrera època), mentre que el desenllaç tancat, amb la liquidació de l’univers recreat, l’afilien a la segona.

- Certa base autobiogràfica, evident sobretot en la aparició dels escenaris familiars a l’escriptora: barri de Sant Gervasi, carrer de Ríos Rosas, Balmes. El paisatgeinfantil, enyorat, idealitzat.


ESTRUCTURA

-Primera persona narrativa No correspon a un narrador protagonista (cas de La plaça del Diamant i El carrer de les Camèlies), sinó testimoni, que conta vides d’altres, en comptes de la pròpia.

-Objectivitat: el narrador explica allò que coneix per mitjans naturals (ho presencia, ho escolta o li ho comenten), des d’una distància emocional.

-Accés restringit al coneixement de la història. El narrador ignora part dels fets i en reconstrueix els buits a partir de les versions que li ofereixen diferents canals, coneixedors parcials, al seu torn, del que ocorre. Consegüentment, veu narrativa que
qüestiona sovint les fonts d’informació, que en posa en quarantena la veracitat.

-Aprofitament de motius del melodrama: extracció social humildels herois, antonímia entre promès ric i promès pobre, traïció a l’amor veritable per culpa d’un casament de conveniència, tombs sobtats de fortuna, virtut humiliada, reconeixement sorpresa d’una identitat, promesa de retorn, confessions en un diari personal.

· Acció que es desvetlla a poc a poc, mitjançant anticipacions escampades al llarg del relat: insinuen el rumb argumental futur.

· Abastcronològic: sis estius. Amb l’exposició dels antecedents, la trama retrocedeix
una quinzena d’anys, potser vint o trenta aproximadament, fins a la infantesa del duo central (descomptem els resums biogràfics que, esporàdicament, donen fe del passat dels personatges més grans: el jardiner, el senyor Bellom...).

- Indefinició espacial i temporal. Absència de referents històrics i d’un mapageogràfic
precisos.

-Subdivisió de la mitja dotzena de vacances en dos blocs de tres estiuejos, prenent com a punt d’inflexió les obres acabades de can Bellom. Els tres primers estius, la
casa s’edifica de mica en mica, per la qual cosa Eugeni encara no hi viu. Els tres darrers ja hi resideix, amb tota la revisió del passat que la seva vinguda desencadena.

-Disseny de parelles antagòniques: dosàmbits socioeconòmics oposats
(amos i servents), dos jardins esplèndids però d’aspecte contrari (un boscós, ras el
veí), dos jardins ostentosos (Bohigues i Bellom) enfront un de força modest (domicili
patern d’Eugeni), dos jardiners dissemblants (el narrador, amatent a les flors naturals;
Josep, fan dels manuals de jardineria teòrica), dos estils pictòrics (el figuratiu i tradicional).SIMBOLÍSME

-Títol carregat de simbolisme: concentra tot el sentit de la història en un epígraf. El primer terme, jardí, mobilitza ressonàncies edèniques i, per associació, suggereix la puresa original, és a dir, la ingenuïtat i la plenitud infantils. El seu mot bessó, mar,
connota mort i disgregació, en tant que a l’aigua moren els personatges rodoredians
estretament lligats a la infantesa,mitificada per l’autora. El títol, així, sintetitza el cicle vital (principi / final biològics) i el novel·lístic (amor incipient durant l’adolescència / suïcidi i posterior clausura de la ficció).

-Jardí com a símbol de paradís, eden. Reminiscències bíbliques fomentades per la cita del principi del llibre. «Dieu est au fond du jardin» (Al fons del jardí, hi ha Déu).

-Polisèmia del motiu...