Jeff wall , el punctum de roland barthes

ART CONCEPTUAL
L’art conceptual neix com a moviment artístic a meitat dels anys setanta. Ara bé durant la dècada del 1910 al 1920 el treball d’artistes com Marcel Ducham, un dels més significatius d’aquest període, va servir de precursor als artistes conceptuals aportant-los les primeres idees a través de les seves obres basades en conceptes i creades a partir d’objectes d’ús comú.
Elsprecursors immediats de l’art conceptual sorgeixen d’ entre les anomenades avantguardes nascudes després de la II Guerra Mundial i fou en els límits de la pintura on es concentraren les activitats d’aquests artistes. Als EE.UU Robert Rauschenberg i Jasper Jons varen transformar la pintura amb objecte quotidians i la qüestionaren en la seva situació en tant que objectes privilegiat. A França i ItàliaYves klein i Piero Manzoni respectivament varen desenvolupar practiques paral•leles en la quals realitzaren el contingut ideal de l’experiència artística a partir de la seva concepció alternativa del significat metafísic de la monocroma. A cada pas l’ampliació fins arribar a la destrucció de la idea de la pintura va fer créixer l’iterés per l’efímer i l’immaterial que va prefigurar l’artconceptual amb consciència de la seva pròpia identitat.
L’art conceptual fa servir habitualment materials com la fotografia, vídeos i plànols. A vegades es redueix a un conjunt d’instruccions documentades sobre com crear una obra però sense portar-la a terme realment. La idea que hi ha al darrera és més important que l’objecte en si mateix. El més important és la idea que l’obra preval per sobre els seusaspectes formals i en molts casos la idea és l’obra en si mateixa quedant la resolució final de l’obra només com a suport d’aquesta
LA FOTOGRAFIA I EL PUNCTUM DE R. BARTHES
Abans de parlar de l’obra fotografica d’aquest artista m’agradaria fer referencia a l’aportació del filòsof francès Roland Barthes sobre l’impacte emocional de la fotografia en l’ànim de l’espectador. Aquest filòsof en elseu llibre La Chambre Claire (1980), referència fonamental pels que escriuen sobre fotografia, fa una distinció entre el que anomena studium i punctum definicions que han estat adoptades per crítics i teòrics per tal de contrastar el que en una fotografia és el subjecte aparent o l’origen del suposat interès d’aquest subjecte per a l’espectador, i el que atreu de la fotografia, el que fereix, quepunxa “punctum”.
De tal forma que allò que ens agita, ens devetlla o ens atreu d’una fotografia té més a veure amb les nostres emocions que amb la voluntat de captar, registrar o mostrar que tingui la pròpia fotografia.
Podriem dir doncs que el punctum és vist per nosaltres però no pel fotograf que fa la fotografia ja que per a ell no existeix d’igual forma que per a nosaltres.
L’efecte que potprovocar en el nostre estat d’ànim la visió d’una fotografia, essent nosaltres com a espectadors el punt de referència de la fotografria, ens porta a la pregunta : “ Perquè visc jo aquí i ara?” és a dir, ser viu aquí i ara implica ineludiblement que arribarà un dia en que ja no hi seré.” Segons Roland Barthes: “En tota fotografia hi ha el signe imperiós de la nostra mort”. Per tant en totafotografia a banda del punctum del detall, hi ha un altre punctum que no resideix en la forma sinó en la intensitat: la representació del temps.

JEFF WALL
Jeff Wall és un artista canadenc nascut a Vancouver (Canadà) l’any 1946, ciutat en la que resideix i treballa i és una figura clau en l’escena artística de la seva ciutat. La seva obra, construïda a partir de la fotografia, ha estatdefinida com a fotoconceptualisme. En la seva praxis artística forma part de l’Escola de Vancouver (Canadà) a la qual també pertanyen artistes com Ian Wallace i Roy Arden entre d’altres. Tot i que la vessant artística de Wall és més propera a l’estudi de l’art modern i clàssic europeu que no al clar posicionament envers l’art conceptual de la majoria de membres d’aquesta escola.
En la seva...