Jesús i la llibertat

Jesús i la llibertat

- Necessitat d’explicitar la dimensió alliberadora de l’esdeveniment Jesús davant la sospita que la fe cristiana oprimeix i aliena els éssers humans, en projectar-lo cap a móns buits i il•lusoris que impedeixen assolir consciència de la pròpia dignitat, exercir la llibertar i realitzar amb maduresa la tasca responsable d’anar construint la història.
- Necessitat depresentar un “Jesús alliberador”, home lliure i alliberat, que allibera els qui el segueixen dels ídols i falsos déus opressors, i potencia la llibertat i l’exercici de la responsabilitat adulta.
- Però la rellevància d’un “Jesús alliberador” pren un altre sentit quan es viu en un context sòcio-històric de dominació i opressió que genera misèria i mort en les majories empobrides i quan, a més, eslluita amb esperança per transformar aquest context d’opressió i de mort en un altre d’alliberador i de vida (Llatinoamèrica – teologia de l’alliberament).
- En un context així, parlar de Crist alliberador s’ha de fer en connexió amb el procés de transformació estructural de la societat en els seus nivells sòcio-econòmic i polític. És a dir, en connexió amb l’alliberament integral i real de l’oprimit.- Parlar de Crist alliberador cal fer-ho en aquesta doble dimensió alliberadora:
o És alliberador perquè salva alliberant de tots els déus que volen afirmar-se a costa de la negació del ser humà com subjecte autònom, perquè reclama i possibilitat l’exercici responsable i adult de la llibertat d’aquells a qui invita a seguir-lo pel camí que porta a la vida (interlocutor: persona il•lustrada,preocupada per fer compatible la vivència de la fe amb la madruesa responsable, centrada en l’aujtonomia del pensar i actuar humans)
o És alliberador també perquè amb el seu missatge i praxi anuncia i fa ja present el Regne de Déu, que és benaurança per als pobres de la terra i reclama l’alliberament de tota opressió, començant per la que té les seves arrels en les estructures socio-econòmiquesinjustes (interlocutor: les majories empobrides dels pobles, desitjoses d’acabar amb la misèria que els assetja i els acosta a la mort prematura i injusta).
- Des d’un punt de vista més teologal, Jesús és alliberador perquè ens salva de l’agulló de la mort (1Cor 15,54-57), del morir per sempre (Jn 11,25-26) del terrible absurd que per la història humana significaria haver d’atribuir l’última paraulaals botxins, deixant les víctimes crucificades en l’oblit, sense cap possibilitat de rescat o redempció.
- En Jesús ressuscitat tots adquirim la vocació de ressuscitats, és a dir, som convocats a una vida completament nova, vencedora de la mort, en la que seran superades totes les contradiccions que inevitablement ens acompanyen en el desenvolupament de la història.
- L’alliberament ofert perJesús amb caràcter universal i gratuït assoleix així una dimensió transhistòrica. En la seva realització definitiva suposa la comunió plena i sense vels en la vida de Déu, quan Ell ho sigui tot en tot i sorgeixi un cel nou i una terra nova, on Déu mateix eixugarà les nostres llàgrimes i ja “no hi hagi ni mort ni dol, ni plor ni dolor perquè el que era abans ja ha passat” (Cf. Ap 21,1-4).

+ AMBLA SEVA PROFUNDA LLIBERTAT DAVANT LES INSTITUCIONS I PODERS MÉS SIGNIFICATIUIS DEL SEU TEMPS, JESÚS ENS ALLIBERA DELS FALSOS DÉUS O ÍDOLS OPRESSORS, QUE S’AFIRMEN EN LA HISTÒRIA A COSTA DE LA DIGNITAT, LA LLIBERTAT I FINS LA VIDA DELS ÉSSERS HUMANS.

[En un context en què se segueix invocant el nom de Déu per a la guerra, la discriminació, al moral opressora... / Modernitat: haver de negar Déuperquè l’home visqui...]

- Jesús denuncia les imatges alienadores i opressives de Déu. Mai, en nom de Déu, es pot deixar perdre una vida, excloure, marginar, fer patir, imposar, amenaçar, destruir.... (denúncies a mestres de la llei, fariseus, sacerdots)
- Jesús viu de i transmet la vivència d’un Déu que defensa el valor absolut del ser humà, la seva dignitat i llibertat inalienable
-...